
Tanmateix, el Palio és molt més que una simple cursa de cavalls. Hi ha innumerables llibres i estudis sobre els origens i la simbologia. La riquesa històrica i la força de la tradició és extraordinària. Així i tot, el seu autèntic valor penso que és la intensitat i passió amb la qual es viu la festa. Intergeneracional i multitudinària. Profundament sentida.
Tot gira entorn de les 17 contrade o barris de Siena. Cadascun amb el seus colors, el seu animal, la seva seu, el seu patró, el seu lema, els seus càntics. Cada barri mobilitza centenars de veïns no només durant els dies del Palio sinó durant gairebé tot l'any. Existeixen aliances i rivalitats més o menys oficials entre les contrades. Aquila és amiga de Civetta i Drago, Chiocciola i Tartuca són adversàries. No sé fins a quin punt aquestes rivalitats són ben enteses. Els infants escridassen l'adversari, imitant els grans que s'emboliquen en disputes que massa sovint arriben a les mans.
La carriera la corren 10 de les 17 contrades. 7 són les que no han participat el darrer Palio i 3 van a sorteig. Els dies anteriors, es fan fins a 6 proves amb cavalls i genets (generalment professionals provinents de Sardenya) entre altres actes preparatoris.
A Internet, el Palio suspèn clarament. No té un web que estigui a l'alçada de la festa i la presència a les xarxes socials és deficient. Potser la festa està tan consolidada i té tanta afluència de visitants que no li cal promoció, mostrar-se al món i arriscar-se a la massificació que li faci perdre l'essència. Em recorda a.
El dia abans del Palio, vam viure el sopar de la contrade d'Istrice. Parlaments del capitano, el priore i el genet. Aplaudiments enfervorits. Càntics de la gent. Tensió la nit abans del gran dia.
La Giraffa va vèncer el Palio després de 7 anys, amb el genet Andrea Mari i el barbero (cavall) Fedora Saura. Vam viure la festa de celebració als carrers del seu barri. Quantes emocions bianco-rossi.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada