Els bojos del bisturí

El Dr. Guillem Salgado és a punt de donar la conferència més important de la seva carrera. A mig assaig del discurs a la seva consulta, rep la visita inesperada de la infermera Melón amb qui va tenir una relació amorosa fa 18 anys, fruit de la qual va néixer l'Oriol. L'intent de voler-ho amagar desencadena un seguit de mentides on tothom s'hi veu embolicat. Un vodevil amb tres portes que s'obren i es tanquen, molts equívocs i aquell que sap només això però allò no ho sap i no pot dir allò altre.

Àngel Llàcer dirigeix Els bojos del bisturí, una adaptació de It runs in the family, de Ray Cooney, estrenada a Londres fa més de 40 anys. Vuit actors i una hora i mitja de durada al Teatre Condal del Paral.lel barceloní.

És una llàstima desaprofitar actors amb potencial còmic com David Verdaguer, per exemple, en aquest text tan anacrònic. Humor lleuger i suat, situacions impossibles estirades innecessàriament, esquetxos previsibles... Una obra escrita i dirigida per fer riure que no va aconseguir-ho ni una vegada en mi. No gasto aquest tipus d'humor. Només alguna de les interpretacions em va arrencar algun somriure.

Ja coneixia alguna cosa de Ray Cooney i no m'havia agradat. Se li han acabat les oportunitats. Mala elecció per a un dimecres al vespre. M'he d'informar molt millor sobre què vaig a veure.