Vimbodí vs. Praga

Dues representacions: dissabte 8 i diumenge 9 d’octubre de 2011. El Teatre Municipal de Berga ha presentat una molt bona entrada els dos dies. Un total de 650 espectadors. Un èxit, per sobre de les expectatives. Un èxit quantitatiu però també qualitatiu. La bona feina feta durant mesos s’ha vist sobre l’escenari. I tothom n’ha sortit molt content: actors i públic. Una bona dosi d’energia per continuar endavant.

Penso que amb El retaule del flautista, Mentiders i, ara, Vimbodí vs. Praga s’ha marcat un nivell molt meritori que ha d’esperonar a mantenir-lo i seguir millorant. Amb més de 50 anys d’història, com és natural, La Farsa ha tingut alts i baixos. Actualment, des de fa dos o tres anys, es travessa un moment dolç.

Reconec que la primera vegada que vaig llegir el text no em va acabar de convèncer i no el veia representat per La Farsa. Però la directora ho va veure claríssim i, gràcies a la seva insistència, el projecte va tirar endavant. Un encert. El text de Cristina Clemente és trist i alegre, tràgic i divertit, lleuger i profund a la vegada. Al final, m'ha captivat.