Agost al TNC

Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, ple com un ou. I així seguirà fins a mitjans de juliol. Tot venut. La peça de Tracy Letts té com a punt de partida la desaparició del pare d'una família de l'Amèrica profunda del segle XXI en circumstàncise estranyes, fet que obliga tots els parents a trobar-se a la casa paterna, a Oklahoma. 

Dirigida per Sergi Belbel i amb un repartiment amb cares molt conegudes. Anna Lizaran (Esparraguera, 1944) fa un paper majestuós. Sents un impuls irrefrenable de posar-te dempeus i cridar bravo! (en italià correcte, seria brava!, si filem prim) quan surt a saludar. Els aplaudiments finals es queden curts. I atenció a Clara de Ramon a la pell de la filla adolescent. La jove mataronina, de nissaga teatral i sorgida de la inesgotable pedrera de la Sala Cabanyes, ja acumula un currículum destacable i apunta molt alt. Present i futur del teatre català a l'escenari del TNC.

Més de quatre hores, amb dos entreactes. Primera part per situar, segon acte potentíssim i tercer acte que decau una mica i amb un final que no acaba d'arribar. Malgrat tot, una de les millors produccions teatrals de la temporada, sens dubte.