Tu i jo

Si t'has llegit tres llibres d'un mateix autor i t'han agradat tots tres ja es pot dir que aquell escriptor és un dels teus preferits, no? Em passaria una cosa així amb Niccolò Ammaniti. Vaig gaudir moltíssim amb els protagonistes desgraciats de Com Déu mana, vaig riure amb l'esbojarrada Que comenci la festa i m'ha convençut la història adolescent de Tu i jo.

Amb 14 anys, l'introvertit Lorenzo explica als seus pares que uns companys d’institut l’han convidat a esquiar a Cortina d’Ampezzo durant la setmana blanca. Mentida! Et creixerà el nas, Lorenzo! L'adolescent no sap com desfer l’embolic i decideix amagar-se al soterrani de casa per passar aquella setmana sense dutxar-se, jugant a videojocs, llegint còmics i, en definitiva, estant sol, que és l’únic moment en què és feliç. Però l’aparició de la seva germanastra Olivia, de 23 anys, a qui feia anys que no veia, trencarà totes les seves expectatives.

Tu i jo és una novel.la curta, de no gaire més de cent pàgines. No serveix per aplanar papers arrugats o doblegats.  Parla dels neguits adolescents i de relació entre pares i fills. Bon i breu llibre. Baixa bé. Ideal per als qui els fa mandra les novel.les gruixudes.

Aquells quatre eren diferents dels altres. S'ocupaven de les seves coses i es veia que eren amics de l'ànima. Semblava que tinguessin al voltant una bombolla invisible en la qual ningú no podia entrar si no ho volien ells.
L'Alessia Roncato n'era el cap, i era la noia més bonica de l'escola. Però no presumia de res, no provava d'assemblar-se a ningú, era ella i prou.
L'Oscar Tommasi era molt prim i es bellugava com una noia. Quan obria la boca tots reien.
En Riccardo Dobosz era silenciós i sempre anava amb les celles arrufades com un samurai.
Però el que més m'agradava era el Sumeri.