Una nit esplèndida de teatre. Per l'ambient, pel lloc, pels actors i per l'obra. A la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya, al cor del Raval de Barcelona, Cyrano de Bergerac. Producció de La Perla 29. Drama heroic en vers i la mateixa versió que Xavier Bru de Sala va fer per a Josep Maria Flotats l'any 1985. Un text magnífic d'Edmond Rostand i una traducció que flueix amb naturalitat. Entrades esgotades.
En aquesta ocasió és Pere Arquillué qui llueix el nas de Cyrano i posa dempeus el pati de butaques al final de l'obra. Marta Betriu - a qui no havia vist abans - és Rosaura i Bernat Quintana és Christian. Fins a un total de 10 actors. Hi destaca també Jordi Figueras. Tots sota la direcció d'Oriol Broggi, que aprofita l'espai escènic d'una manera brillant.
Aquesta temporada he vist quatre produccions que m'han fet sortir del teatre amb la boca oberta: Incendis (per sobre de totes), Agost, Los Miserables i, ara, Cyrano de Bergerac.
Un clàssic renovat. I una història eterna d'amor, d'un nivell similar a la de Romeo i Julieta. Magnífica l'escena dels enamorats en la fosca de la nit. Christian s'apropa a allà. Rosaura és al balcó. Cyrano rimarà guardat en la foscor. Christian parla confós, tímidament bramula
indecís, tremolós.
Cyrano el subtitula.
Aquest vespre, amor meu,indecís, tremolós.
Cyrano el subtitula.
és tan meravellós,
que parlo i m'escolteu.
Només nosaltres dos.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada