Ara que estem junts

Ara que estem junts explica la separació de dos germans bessons a conseqüència de l’esclat de la Guerra Civil. En Tian i en Tòfol, molt diferents entre ells, es veuen obligats a prendre camins per separat. Mentre l'un es queda a l'Empordà, l'altre va a parar al camp de concentració d'Argelers amb la mare. La història està escrita en primera persona, en forma de carta. La narració del Tòfol és crua però aporta un punt innocent i unes dosis d'humor negre que resten dramatisme a la delicada situació de guerra.

La novel.la no s'encanta en explicar si els vestits són d'una tela més o menys aspra o si la sorra de la platja és de la prima i fina o de la més granelluda. Va al gra, de cara a barraca. No sé si m'explico. És una novel.la i hi passen coses. A mi ja em va bé. M'avorreixen els llibres que no avancen i s'entretenen pàgines i pàgines descrivint escenaris i personatges.

Ara que estem junts és la quarta novel.la del (molt) sabadallenc Roc Casagran que també ha publicat alguns poemaris i ha recollit més d’un premi. Havia llegit les seves tres novel.les anteriors (Camí d'Ítaca, Austràlia i Un ós panda al pas de zebra) i espero poder llegir-ne moltes més. Molt fan d'aquest piulador habitual. Llegiu, llegiu que el món s'acaba! Els de Terrassa també.

Ara que estem junts, encara,
i que et puc sentir l'olor
i el somriure de la pell
protegint-me de la por...