Es Jaleo és una manifestació festiva tradicional de Menorca
i present a totes les festes patronals de l'illa. Els cavalls
engalanats i genets demostren la seva elegància i destresa al so de la
música. El primer Jaleo és per Sant Joan a Ciutadella i
les darreres les de la Mare de Déu de Gràcia a Maó. Entre Sant Joan i
principis de setembre és difícil anar a Menorca i no coincidir amb cap Jaleo.
El ritual neix a principis del s.XIV i és d'origen religiós. Els diferents caixers (alguns dels genets) representen els estaments socials. Els caixers es van reunint amb el fabioler
al capdavant i, una vegada s'hi han afegit tots, es dirigeixen a la plaça del poble. Els caixers fan botar els seus cavalls, entrant a plaça l'un darrere l'altre,
mentre sona la música típica. En el cas de Es Migjorn Gran, un vals-jota de tres parts bufat per la banda repetidament durant 3 hores. El capellà també va muntat i obre i tanca les 3 hores de bóts. És original això que un mossèn sigui ovacionat per la multitud.
Dissabte 28 de juliol a la nit, a Es Migjorn Gran (1500 hab), estaven desbordats: dos lavabos mòbils (a molts metres del centre) no donaven l'abast i els bars tampoc no eren capaços d'absorbir la gentada. Una festa per a persones sense gaires manies: els peus plens de sorra, buidant la bufeta a qualsevol racó i amb força números que cervesa o pomada et vagi a parar al damunt.
Això que uns cavalls t'alcin les potes a un pam de la cara no em fa gaire gràcia. Molt millor des de segona o tercera fila. El que més em va impressionar: la festassa salvatge un cop se'n van els animals de 4 potes. Una plaça desbocada al so de la banda. Endavant vídeo (no val res però què voleu demanar en aquell lloc, moment i situació).
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada