Què amaguen els boscos de la vall de Baztan? Un espai aparentment idíl.lic es transforma en l'hàbitat estrany governat per forces misterioses.
El guardià invisible és el primer títol de la trilogia que
prepara l'autora, que dies enrere va participar a la BCNegra. És la
seva segona novel·la i els productors de la trilogia Millenium d'Stieg Larsson
han adquirit els drets cinematogràfics de l'obra i estan treballant en
el projecte.
Dolores Redondo (Donosti, 1969) narra la història d'un assassí en sèrie que mata adolescents seguint rituals macabres, al costat del riu Baztan, al nord de Navarra. El persegueix la inspectora Salazar, que pateix terrors nocturns per alguna experiència terrible de la infantesa. Pocs saben el secret d'Amaia Salazar. La inspectora, que viu a Pamplona, retorna al seu Elizondo natal per investigar el cas.
Es fa estrany que una novel.la negra estigui ambientada a terres basques. Bona novel.la. Crims i investigacions envoltats de misteri i forces malignes.
Entrevista a Dolores Redondo, a Catalunya Ràdio.
El camí s'estrenyia a mesura que penetraven en el bosc i després s'obria de nou en petites clarianes, on l'herba creixia verda i fina com la gespa del millor jardí. En altres zones el bosc formava un laberint abrigat i sumptuós, quasi càlid, que es reforçava amb la catifa constant de fulles i pinassa que s'estenia davant d'ells. En aquella zona plana i espessa, l'aigua no hi havia penetrat com en els vessants i hi eren visibles grans superfícies seques i plenes de fulles arrremolinades pel vent als peus dels arbres, com si formessin llits naturals per a les làmies del bosc. L'Amaia va somriure en evocar els records de les llegendes que de petita li explicava la tia Engrasi.
Es fa estrany que una novel.la negra estigui ambientada a terres basques. Bona novel.la. Crims i investigacions envoltats de misteri i forces malignes.
Entrevista a Dolores Redondo, a Catalunya Ràdio.
El camí s'estrenyia a mesura que penetraven en el bosc i després s'obria de nou en petites clarianes, on l'herba creixia verda i fina com la gespa del millor jardí. En altres zones el bosc formava un laberint abrigat i sumptuós, quasi càlid, que es reforçava amb la catifa constant de fulles i pinassa que s'estenia davant d'ells. En aquella zona plana i espessa, l'aigua no hi havia penetrat com en els vessants i hi eren visibles grans superfícies seques i plenes de fulles arrremolinades pel vent als peus dels arbres, com si formessin llits naturals per a les làmies del bosc. L'Amaia va somriure en evocar els records de les llegendes que de petita li explicava la tia Engrasi.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada