Io sono azzurro

Amunt Itàlia! No sé què passarà aquest diumenge a la nit. Sense embuts: desitjo que els matxaquin! Em cauen bé aquests italians.
Per animar una mica l'ambient, que surtin els jugadors italians i cantin una miqueta. Quina bona veu que té el Gattuso! I el Del Piero!

La cançó és Azzurro, convertida en tot un himne. Va ser escrita pel gran Paolo Conte i popularitzada per Adriano Celentano. N'hi ha més versions aquí i aquí.
A cantar! Vinceremo!

Cerco l'estate tutto l'anno
e all'improvviso eccola qua.
Lei è partita per le spiagge
e sono solo quassù in città,
sento fischiare sopra i tetti
un aeroplano che se ne va.

Azzurro, il pomeriggio è troppo azzurro e lungo per me.
Mi accorgodi non avere più risorse,senza di te,
e allora io quasi quasi prendo il treno
e vengo, vengo da te,
ma il treno dei desideri nei miei pensieri all'incontrario va.

Sembra quand'ero all'oratorio,
con tanto sole, tanti anni fa.
Quelle domeniche da solo
in un cortile, a passeggiar...
ora mi annoio più di allora,
neanche un prete per chiacchierar...

Azzurro, il pomeriggio è troppo azzurro...

Cerco un po' d'Africa in giardino,
tra l'oleandro e il baobab,
come facevo da bambino,
ma qui c'è gente, non si può più,
stanno innaffiando le tue rose,
non c'è il leone, chissà dov'è...

Azzurro, il pomeriggio è troppo azzurro...

5 comentari/s:

Anna E. ha dit...

Hauria d'estar prohibit per ordenança cívica sortir al carrer a pitar o a cridar quan hagi guanyat la selecció espanyola. Ho dic molt seriosament.

Jo, que de futbol el just i necessari, feia la meva videta tranquil.lament fins que al lloc on sopavem la gent s'ha posat a cridar d'alegria, ara tinc un maldepanxaespantòs, evidentment, no he pogut païr com Déu mana!

Aquest estiu es deuen portar els rogigualdos...

Ai uix! Quin oi!

Anna F ha dit...

No vaig veure el partit, evidentment, però si aquests italians juguen a futbol tan bé com canten, la derrota era el mínim que els podia passar...
Estic d'acord amb l'Anna E. i l'alèrgia que em va provocar sentir els cotxes pitant per la victoria d'Espanya, també m'ha fet tenir malsons...Què pesats tio!!

xavi ha dit...

Els cotxes pitant eren només 4 (un, dos, tres i quatre) ocupats per elements clarament embriacs i col.locats que pixaven a qualsevol racó de l'espai públic. Un clar perill (i estorb) per la societat i un espectacle lamentable. Vaig estar a punt de trucar els urbanus.
Per afegir-se a la celebració els van llançar ous i altres objectes i crits alegres des dels balcons.

xavi ha dit...

Així i tot, seguiré sent azzurro!

Anònim ha dit...

avui hi havia més de quatre cotxes! i han durat una bona estona!