Io sono azzurro

Amunt Itàlia! No sé què passarà aquest diumenge a la nit. Sense embuts: desitjo que els matxaquin! Em cauen bé aquests italians.
Per animar una mica l'ambient, que surtin els jugadors italians i cantin una miqueta. Quina bona veu que té el Gattuso! I el Del Piero!

La cançó és Azzurro, convertida en tot un himne. Va ser escrita pel gran Paolo Conte i popularitzada per Adriano Celentano. N'hi ha més versions aquí i aquí.
A cantar! Vinceremo!

Cerco l'estate tutto l'anno
e all'improvviso eccola qua.
Lei è partita per le spiagge
e sono solo quassù in città,
sento fischiare sopra i tetti
un aeroplano che se ne va.

Azzurro, il pomeriggio è troppo azzurro e lungo per me.
Mi accorgodi non avere più risorse,senza di te,
e allora io quasi quasi prendo il treno
e vengo, vengo da te,
ma il treno dei desideri nei miei pensieri all'incontrario va.

Sembra quand'ero all'oratorio,
con tanto sole, tanti anni fa.
Quelle domeniche da solo
in un cortile, a passeggiar...
ora mi annoio più di allora,
neanche un prete per chiacchierar...

Azzurro, il pomeriggio è troppo azzurro...

Cerco un po' d'Africa in giardino,
tra l'oleandro e il baobab,
come facevo da bambino,
ma qui c'è gente, non si può più,
stanno innaffiando le tue rose,
non c'è il leone, chissà dov'è...

Azzurro, il pomeriggio è troppo azzurro...

5 comentari/s:

Anna E. ha dit...

Hauria d'estar prohibit per ordenança cívica sortir al carrer a pitar o a cridar quan hagi guanyat la selecció espanyola. Ho dic molt seriosament.

Jo, que de futbol el just i necessari, feia la meva videta tranquil.lament fins que al lloc on sopavem la gent s'ha posat a cridar d'alegria, ara tinc un maldepanxaespantòs, evidentment, no he pogut païr com Déu mana!

Aquest estiu es deuen portar els rogigualdos...

Ai uix! Quin oi!

Anònim ha dit...

No vaig veure el partit, evidentment, però si aquests italians juguen a futbol tan bé com canten, la derrota era el mínim que els podia passar...
Estic d'acord amb l'Anna E. i l'alèrgia que em va provocar sentir els cotxes pitant per la victoria d'Espanya, també m'ha fet tenir malsons...Què pesats tio!!

Xavi ha dit...

Els cotxes pitant eren només 4 (un, dos, tres i quatre) ocupats per elements clarament embriacs i col.locats que pixaven a qualsevol racó de l'espai públic. Un clar perill (i estorb) per la societat i un espectacle lamentable. Vaig estar a punt de trucar els urbanus.
Per afegir-se a la celebració els van llançar ous i altres objectes i crits alegres des dels balcons.

Xavi ha dit...

Així i tot, seguiré sent azzurro!

Anònim ha dit...

avui hi havia més de quatre cotxes! i han durat una bona estona!