Onze Llachs

Ja fa algunes setmanes que està en circulació però fins fa ara no havia descobert Onze Llachs, l'excel.lent treball de Manu Guix. Es tracta d'onze versions de temes d'en Lluís Llach. Pels poc coneixedors de Llach és una bona oportunitat per introduir-se en la seva obra lluny de tòpics com L'estaca, La gallineta o Viatge a Ítaca. Sí que hi trobareu versions de les conegudíssimes Que tinguem sort o País petit, per exemple.
Tinc especial debilitat per Un núvol blanc i Amor particular, dos dels millors temes de Llach i que Manu Guix els ha portat a un so més modern però sense variar-los massa en la melodia i l'harmonia. Altres temes no s'assemblen de res a l'original Són autèntiques experimentacions. Però igualment interessants.
És un disc complet, per escoltar-lo de principi a fi. Totalment recomanable per als fans de Llach i pels que no en són. Pel simple fet de gaudir del domini de la veu i el virtuosisme musical de Guix ja val la pena. Fa com ràbia de lu bé que ho fa.


Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d'alguna onada,
a mercè d'alguna onada.

1 comentari/s:

Marcel ha dit...

Hi estic d'acord, Xavi. Cal veure aquests músics més enllà dels OT de torn. És un bon músic, el Manu. El CD m'ha agradat bastant. És molt més fàcil fer un ska de L'Estaca, per això penso que és un disc més pensat, més sensible.
Endavant amb el bloc!