Parlar de Doña Manolita és parlar de la Loteria de Nadal. La gran quantitat de premis que ha repartit ha donat la fama a aquesta administració de la Gran Via de Madird.
Manolita va néixer el 1879 i va obrir la seva primera administració de loteries el 1904. Amb el seu carisma i bellesa es va guanyant clientela de mica en mica, sobretot estudiants. A més a més, Manolita comença a repartir premis amb força freqüència, cosa que suposarà l'arrancada definitiva i imparable del negoci. En una època que les dones estaven apartades a un segon pla a nivell social, Manolita es converteix en una pròspera empresària i també en musa d'artistes. Va morir als 72 anys després d'haver repartit premis i il.lusions.
Avui, Madrid viu una febre per comprar loteria de Nadal de Doña Manolita, o de qui sigui. És espectacular la quantitat d'administracions i de venedors més o menys estrafolaris que es concertren a la Puerta del Sol. És un circu! La Meca de la carrincloneria. Rius de gent fent cua, buscant aquell número que han somiat, fent quilòmetres expressament fins al Quilometro Cero, l'epicentre d'aquesta Espanya de pandereta. El poble supersticiós no es fonamenta en la raó sinó en la ignoràcia. Caram, no sé de qui és però sona molt contundent.
Molt sovint cauen a milions a Madrid i Catalunya. El premi sempre està molt repartit i va a parar a barris de gent humil i treballadora. I què té de paranormal que toqui on més es ven? Deu ser qüestió de probabilitat no? El que seria estrany és que la Grossa toqués a Sant Jaume de Frontanyà. Si la Bruixa d'Or i Doña Manolita venen números com xurros és evident que tenen moltes més probabilitats. Però quant ven Doña Manolita? Quin percentatge sobre el total? Quina és realment la despesa mitjana de la població en Loteria de Nadal? Quines zones de l'Estat gasten més? I quines recuperen més la inversió? I qui hi surt guanyant en tot aquest tingladu? I per què els periodistes no fan reportatges seriosos en comptes d'alimentar creences no fonamentades? Uff, quantes preguntes. Estic cansat.
Apa, que la suerte i doña Manolita os acompañen. A mi, segur que no em toca.
Manolita va néixer el 1879 i va obrir la seva primera administració de loteries el 1904. Amb el seu carisma i bellesa es va guanyant clientela de mica en mica, sobretot estudiants. A més a més, Manolita comença a repartir premis amb força freqüència, cosa que suposarà l'arrancada definitiva i imparable del negoci. En una època que les dones estaven apartades a un segon pla a nivell social, Manolita es converteix en una pròspera empresària i també en musa d'artistes. Va morir als 72 anys després d'haver repartit premis i il.lusions.
Avui, Madrid viu una febre per comprar loteria de Nadal de Doña Manolita, o de qui sigui. És espectacular la quantitat d'administracions i de venedors més o menys estrafolaris que es concertren a la Puerta del Sol. És un circu! La Meca de la carrincloneria. Rius de gent fent cua, buscant aquell número que han somiat, fent quilòmetres expressament fins al Quilometro Cero, l'epicentre d'aquesta Espanya de pandereta. El poble supersticiós no es fonamenta en la raó sinó en la ignoràcia. Caram, no sé de qui és però sona molt contundent.
Molt sovint cauen a milions a Madrid i Catalunya. El premi sempre està molt repartit i va a parar a barris de gent humil i treballadora. I què té de paranormal que toqui on més es ven? Deu ser qüestió de probabilitat no? El que seria estrany és que la Grossa toqués a Sant Jaume de Frontanyà. Si la Bruixa d'Or i Doña Manolita venen números com xurros és evident que tenen moltes més probabilitats. Però quant ven Doña Manolita? Quin percentatge sobre el total? Quina és realment la despesa mitjana de la població en Loteria de Nadal? Quines zones de l'Estat gasten més? I quines recuperen més la inversió? I qui hi surt guanyant en tot aquest tingladu? I per què els periodistes no fan reportatges seriosos en comptes d'alimentar creences no fonamentades? Uff, quantes preguntes. Estic cansat.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada