Amb això de l'estiu i la calor m'ha vingut de gust canviar una mica la imatge del bloc. Perruqueria, manicura, neteja de cutis i canvi total del look d'aquest lloc.
Dins d'un cicle d'activitats d'estiu molt interessant, l'Associació Cultural de la Font del Balç va programar pel dijous 24 de juliol un concert del cantautor Feliu Ventura.
Ja fa algunes setmanes que està en circulació però fins fa ara no havia descobert Onze Llachs, l'excel.lent treball de Manu Guix. Es tracta d'onze versions de temes d'en Lluís Llach. Pels poc coneixedors de Llach és una bona oportunitat per introduir-se en la seva obra lluny de tòpics com L'estaca, La gallineta o Viatge a Ítaca. Sí que hi trobareu versions de les conegudíssimes Que tinguem sort o País petit, per exemple.
Vas avançant pujant suaument per la vall, seguint el GR-10 i arribes al refugi d'Oulettes de Gaube, als peus del massís, a 2.151 m. 
Des d'aquí hi ha diverses opcions. Pugem fins l'Horquette d'Ossue (2.734 m) el coll des d'on s'ascendeix al Petit Vignemale, de 3.032 m. Al mateix massís hi ha una desena de tres-mils i unes de les glaceres més grans dels Pirineus.
Des del refugi la vista és impagable: el circ de Gavernie a sota amb la gran cascada, la Breche de Roland (com si haguéssin fet un cop de destral de centenars de metres a la roca), la Torre de Marboré (3.009 m), el Casc de Marboré (3.006 m), el Taillón (3.144 m)...
Dos paisatges totalment d'alta muntanya, molt semblants a les imatges típiques dels Alps.
Som diumenge a la tarda i em fa mal tot. I fa hores que no dormo. Ahir dissabte a les 16.30 h vam sortir des del santuari de Núria en direcció a Queralt i Berga. 94 km d'aventura. Abans de les 9 del matí era a Queralt. He trigat 16 hores i 20 minuts a fer els 92 quilòmetres i una estona més a baixar fins a Berga.
Entre els esportistes aficionats, entre els quals m' incloc, hi ha reptes i Grans Reptes. Una cursa de 5 km, una de 10, una Mitja Marató o fins i tot una Marató o Triatló. Són reptes més o menys complicats depenent del nivell de cadascú. Però tenen en comú que, entrenant més o menys setmanes i amb una preparació adequada, pots garantir un percentatge d'èxit molt alt.
A El Incidente (The Happenging), M. Night Shyamalan, ens deixa un argument molt interessant: la mutació del gen de l’autoestima que provoca un allau de suïcidis. Impactants, les primeres escenes de presentació de la història. És el nou llargmetratge del misteriós director indi, dos anys després de l'estranya i incompresa Lady in the Water. El realitzador de la premiada El sexto sentido (1999) segueix indagant en el territori dels somnis i els malsons reals i sense explicació que amenacen els homes i les dones. En la seva filmografia també hi trobem les excel.lents El Bosque (2004), Señales (2002) i El protegido (2000).
Reconec que els protagonistes (sobretot la noia amb cara de ionqui) estan a un nivell molt baix, que no cal tractar l'espectador de tonto i explicar-li tantes coses, que hi ha escenes que sobren, poc creïbles, etc Així i tot, la pel.lícula m'ha fet pensar hores i dies després. No és un simple passatemps. Vaig sortir del cine amb força malestar. Allò que se'n diria ratllat, mal rotllo. La pel.lícula va aconseguir transmetre'm alguna cosa. Crec que no deixa a ningú indiferent i val la pena dedicar-hi 90 minuts.
