La vaig tornar a sentir ahir al tràiler de La casa de mi padre. Immensa cançó i gran versió cantada per Mikel Erentxun i Amaia Montero. Un petit regal. Una joia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Copyright © 2009 Així i tot
Design by Design Disease for Smashing Magazine | Blogger Templates by Blog and Web
2 comentari/s:
Gran versió, efectivament. Solemne, tendre, sensible. A mi, però, l'Amaia Montero mai m'ha agradat. Perdó, matiso: no me n'agrada el timbre, la inflexió de la veu, el trobo força postís i de tant sentir la seva veu, ja em ratlla, com el Lluís Gavaldà o el Titot quan estava Brams, Dijous Paella, Cantimplora... més del mateix. En tot cas, no treu que sigui una bona versió. Tampoc cal oblidar la dels Umpah-Pah.
Vaig descobrir Lau teilatu fa molts i molts anys amb la versió dels Umpah pah al disc Bordell (1994).
Després vaig anar a buscar l'original. És d'Itoiz, inclosa en un disc del 1978.
També son interessants les versions de Rumba norte, EH Sukara i Sorotan Bele. Potser n'hi ha d'altres.
Aquesta de l'Amaia i l'Erentxun és la definitva? Potser sí. El que està clar que la instrumentació és rodona i les dues veus encaixen perfectament.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/81806
Publica un comentari a l'entrada