La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina

El Blomkvist i la Salander cavalquen de nou. Aquest llibre de títol llarg és la segona part de Els homes que no estimaven les dones. També de títol llarg. Llibres que formen part de la trilogia Millenium, supermegavendes del món mundial amb trilions de milions de milers de llibres venuts. Llàstima que l'Stieg Larsson ja no pot veure el gran èxit que està tenint arreu.

Que ho llegeixi tothom no vol dir que sigui molt bo. Ni tampoc que sigui dolent. Suposo que es podria analitzar la clau de l'èxit de moltes maneres. En la meva opinió, són llibres entretinguts, amb bons arguments i amb personatges interessants. Són totxos de centenars de pàgines però no fa mandra llegir-los.
En el segon dels tres llibres, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, la Lisbeth Salander torna a Suècia després d'un any sabàtic perduda pel món - amb una experiència interessant a l'illa de la Grenada- i en Michael Blomkvist i Millenium estan a punt de llançar un número especial dedicat a les xarxes de tràfic de prostitutes provinents de països de l'est. L'estudi aixecarà molta polseguera ja que esquitxa personalitats importants de la societat sueca. Als de Millenium els hi va la marxa. Ja tenim l'argument servit. La trama promet.
Una bona lectura d'estiu. Podeu començar pel primer, continuar pel segon o seguir pel tercer, que acaba de sortir. No ho han dit gaire enlloc.