Això de celebrar aniversaris sempre m'ha produït una sensació estranya d'alegria-enyorança. Comences a buscar fotos, reviure anècdotes i riure de l'ahir. I a l'hora t'adones que allò mai no tornarà. El temps s'escola entre les mans. Sents la il.lusió d'un futur prometedor però també la nostàlgia d'un passat que s'esvaeix. Una amalgama de sentiments que colpegen amb força.
Tanmateix, de tant en tant, és imprescindible obrir l'àlbum dels records. Per saber qui som hem de saber qui vam ser. Mirar enrere per anar endavant.
Tanmateix, de tant en tant, és imprescindible obrir l'àlbum dels records. Per saber qui som hem de saber qui vam ser. Mirar enrere per anar endavant.
3 comentari/s:
Genial.
Gràcies per tot Xavi!
Creia que amb el pas dels dies potser trobaria les paraules, però em sembla que cada vegada és més difícil... Simplement, gràcies! Gràcies perquè, al capdevall, em sembla que tu tens gran part de culpa que un dia aquesta màgia m'atrapés tan fort.
Publica un comentari a l'entrada