El gel es fon lentament i, amb ell, el llarg i solitari hivern. Tornen els somriures i les mànigues de camisa. El dia continua remuntant i aconsegueix empatar amb la nit al marcador. Esclat d'optimisme i primavera. Here comes the sun i jo no puc parar d'escoltar Beatles.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari/s:
Grans, molt grans. Els millors, sens dubte. I gran George, potser el millor de tots!
Publica un comentari a l'entrada