L'habitació de Verònica

La Susan i el Larry, una parella que s'acaba de conèixer, estan sopant en un restaurant quan un home i una dona se'ls acosten bocabadats per la gran semblança de la Susan amb una noia anomenada Verònica. La parella de vellets adorables li demanen a la Susan que es faci passar per la Verònica, morta uns 40 anys enrere, per complaure la Ceci que ja desvarieja i pensa que la Verònica encara és viva. La Susan accepta i es posa a la pell de la Verònica: la seva roba, el seu pentinat... De sobte, la situació pren un rumb totalment inesperat i sorprenent.
L'obra es va representar el dissabte 13 de març al Teatre Municipal de Berga. Tres quarts de platea plena. Amb màxima puntualitat, a les 10 i 0 minuts s'iniciava l'espectacle. Bé, començàvem bé.

El thriller, el misteri o el suspens són gèneres molt comuns al cinema però no tant al teatre. L'habitació de Verònica combina aquests gèneres i exitosament els adapta al teatre, utilitzant recursos com les llums, cançons, sons o silencis.

El text és del novayorkès Ira Levin i l'obra és dirigida pel novell Héctor Claramunt. Els quatre actors estan a una gran alçada. Lluís Soler i Mercè Montalà (una veu que sempre m'ha tingut enamorat) ho broden, Miquel Sitjar també compleix molt bé amb el seu paper i, a mi personalment, no em va convèncer l'actuació de Sílvia Marty. El seu accent em costa molt.

En general, vaig sortir molt satisfet d'aquest thriller teatral.