Buried

Una hora i mitja veient un tio dins d'un taüt, sense flaixabacs, sense imatges de l'exterior, tota la pel.lícula amb el Paul Conroy davant dels teus ulls, amb limitadíssima mobilitat i tan sols il.luminat per un encenedor, llanternes o un mòbil. Això és Buried. Amb aquestes escasses explicacions, veure la pel.lícula de Rodrigo Cortés no sembla una idea gaire atractiva. Tanmateix, és una de les pel.lícules més diferents, originals i ben construïdes - malgrat el risc de la proposta - que he vist últimament. El ritme decau en alguns moments i algunes escenes són sobreres (potser n'hi havia prou amb 70 minuts) però igualment val la pena veura-la.

Ja m'imagino el director, guionista, productor o qui fós mirant l'escena mítica de Kill Bill i encenent-se-li la bombeta: "Hem de fer una pel.lícula que serà la bomba" Hi ha pel.lícules que les veus i tal dia farà un any. D'altres tenen quelcom que les fa especials i, sense ser una obra mestra del setè art, se't queden gravades a la memòria. Buried és una d'elles.