L’obra d’Anton Thèkhov, en versió de David Mamet i direcció de Julio Manrique, s'ha estrenat fa cosa d'una setmana al Teatre Romea. Aquesta obra, la darrera de Thèkhov, fou estrenada el 1904 amb la presència del propi autor. Poc després, Thèkhov va morir a Alemanya.L’obra explica la decadència d’una família benestant russa que veu com els deutes els fan perdre la seva propietat més preuada: una casa amb un gran hort amb cirerers. L'obra està plena de metàfores que parlen dels conflictes entre un passat enyorat i un present ignorat.
L'elenc de l'obra és extens i ple de grans noms 
(Guallar, Selvas, Rañé...) i en molts moments són tots dalt l'escenari oferint un moviment escènic molt dinàmic.
És una obra amb una forta personalitat en la direcció, arriscada i innovadora. Perfecte perquè la crítica l'afalagui i el públic la suspengui. Sospito que se'n parlarà: bé o malament. De fet, ja ha esclatat una polèmica sobre l'obra i la llei antitabac. Personalment, em va agradar per les seva valenta posada en escena. Així i tot, em temo que no serà una obra de masses.
1 comentari/s:
Va ser una autèntica decepció. Ón estava l'esperit de Txekhov allà? Les cançons estavan de volum massa altes, els actor xisclant i fent gresca... sumat al soroll de la música va ser insoportable... Calia?
Les bromes ridícules com la que va protagonitzar un dels personatges secundaris que intentava calçar-se la bota aguantant l'equilibri sobre una cama van ser... gairebé un insult cap a l'espectador...
Pobres actors... amb la qualitat que tenen i l'obra que els ha tocat defensar...
Publica un comentari a l'entrada