Per què he plorat?

El No me la puc treure del cap d'ahir dijous, estava dedicat a la gran cançó del gran musical de la meva vida. Per què he plorat? és la icona dels musicals catalans, aquella melodia que, quan se't fica a dins, no te la pots treure del cap.

Deien també al programa que els musicals t'agraden o no t'agraden. En el meu cas, tinc la sort que m'encanten. El programa em va recordar les sensacions viscudes amb The Lion King, La Bella i la Béstia, Les Miserables, The Phantom of the Opera, fins i tot Moulin Rouge a la gran pantalla... El 22 de desembre, d'aquí a 5 dies, estrenen Hair a Barcelona amb important protagonisme berguedà i no sé què hi ha del cert en els rumors que aviat veurem El Rei Lleó a prop de casa nostra.

Mar i cel va marcar la infantesa i preadolescència de tota la meva generació. El 2004 es va tornar a estrenar però, malgrat la notabilitat de la reedició, mai no podia ser el mateix. Per què he plorat? era la protagonista del No me la puc treure del cap però jo em quedo amb la lírica i emotivitat de Cançó d'Osman en la versió original cantada per Òscar Mas. Em va decepcionar profundament el mateix tema amb la veu de Salva Racero el 2004.