L'home de la maleta

S'ha de respectar la normativa i escriure en un llenguatge purament literari? O es pot escriure en argot utilitzant els barbarismes i impureses del llenguatge de carrer? L'home de la maleta està escrit en català de Casserres, perquè ens entenguem. Tal com raja, vaja. Hasta ha lograt que m'haigui fet un tip de riure llegint la transcripció directa d'aquest llenguatge oral.

Ramon Solsona (Barcelona, 1950) és un d’aquells escriptors que xino-xano i sense fer gaire soroll va deixant empremta. Amb L'home de la maleta ha guanyat el Premi Sant Jordi 2010, un dels guardons més prestigiosos de la nostra literatura. És escriptor, periodista i publicista. També ha conreat la poesia satírica. Actualment, col.labora al programa de ràdio El Món a RAC1, amb la secció "La paraula del dia"
El protagonista és un home gran, irritable i rondinaire que no pot entendre com l'homosexualitat, les famílies monoparentals o els nous invents tecnològics poden estar tan assimilats a la societat actual. Un conservador que no s'ha adaptat al s.XXI perquè continua fent els judicis morals de mitjans del s.XX.
Filòlegs reaccionaris i puristes de pell fina absteniu-vos si no voleu que us agafi horticària i altres patologies pitjors. Qui no s'esgarrifi amb apellido o llimpiesa, qui vulgui passar una estona divertida llegint el llenguatge oral, L'home de la maleta és un llibre magnífic.

La Godiva va forta avui. És la primera vegada que la veig fer de germana gran. Ves per on. Es deu haver sentit retratada. És la que sempre s'ha queixat més de restrenyiment. Potser els homes no li duren perquè es cansen de sentir la mateixa cançó: Que si vaig, que si no vaig, que si la fibra és tan bona, que d'axiò no en puc pendre peqruè restreny, que fa tres dies que no vaig... No m'ho invento. Això és història oral o memòria històrica, digueu-n'hi com vulgueu.