Quan travesso alguna època de crisi de lectura no trobo millor manera de superar-la que agafant un nou cas del comissari Montalbano. Camilleri és el meu antídot.A l'última novel.la del prolífic autor sicilià, hi apareixen els protagonistes de sempre: Montalbano, Augello, Catarella, Fazio, la màfia, el bon menjar, les passions de l'amor. I tot en el marc de la Sicília que tan bé retrata Camilleri.
A El camp del terrissaire, es constata que Montalbano s'està fent gran però, malgrat això, resol el cas amb la seva astúcia i intuïció de sempre. En un terreny dels voltants de Vigata, es troba el cos d'un home esquarterat. Ningú no sap qui és el desconegut, però aviat apareix una exòtica forastera, la Dolores, que denuncia la desparició del marit.
Un cop més, una novel.la ràpida i fàcil de llegir, divertida i entretinguda. I amb molt humor. Superant les anteriors La pista de sorra i La lluna de paper.
El gust de la fartanera li va passar de cop tan bon punt va posar els peus a comissaria. Quan en Catarella el veié entrar va abaixar la mirada, com si busqués vés a saber què per terra, i el va saludar sense mirar-lo. Una maniobra tan ridícula que resultava infantil. Per què no volia que li veiés la cara? Va fer com aquell qui res i un cop al despatx el va trucar per telèfon.
- Catarella, podries passar un segon?
Només d'entrar al despatx ja es va adonar que tenia els ulls vermells i inflats.
El gust de la fartanera li va passar de cop tan bon punt va posar els peus a comissaria. Quan en Catarella el veié entrar va abaixar la mirada, com si busqués vés a saber què per terra, i el va saludar sense mirar-lo. Una maniobra tan ridícula que resultava infantil. Per què no volia que li veiés la cara? Va fer com aquell qui res i un cop al despatx el va trucar per telèfon.
- Catarella, podries passar un segon?
Només d'entrar al despatx ja es va adonar que tenia els ulls vermells i inflats.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada