Dimecres 14 de desembre. Barcelona Teatre Musical. Galliner. Des d'allà, Los Miserables. Res de Les o Els. Los. Així, en espanyol. Ni a Londres ni a Nova York no s'han atrevit a tocar ni un pèl el títol original en francès de la novel.la (1862) de Victor Hugo. Aquí a Espanya, sí: tradueixen el títol i tot el llibret en anglès del musical (1980) de Boublil i Schönberg. Más que un musical, una leyenda. Això dels idiomes i els musicals no ho entendré mai.
Llengües a banda, Los Miserables val molt la pena. Sobretot gràcies al Sergi i el Joan, dos berguedans que, des del fossu, aporten el seu art a la banda. Vaig sortir entusiasmat, gairebé eufòric. Espectacular. Història amb un contingut argumental potentíssim + composició musical magnífica de Claude-Michele Schönberg + gran muntatge i producció + interpretacions d'alta qualitat.
Vaig veure Les Misérables a Londres fa més de dos anys. S'hi representa cada nit des del 1985. En el món mundial, el musical més longest-running. Ronden les 10.000 funcions. I és la segona obra teatral, només per darrere de The Moustrap.
Ep! Silenci. Escolta. Pots sentir el poble cantar? ¿Canta el pueblo su canción? Do you hear the people sing? Un jorn més? ¿Sale el sol? One day more?
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada