L'home (un drama)

Divendres 28, dissabte 29 i diumenge 30 d'octubre de 2011. Tres representacions de l'obra guanyadora del 1r Premi de Teatre del Centre Moral Instructiu de Gràcia i la Fundació de la Festa Major de Gràcia. L'home (un drama) es representa, al mateix Centre Moral, en homenatge a totes les víctimes dels maltractaments.

Xavier Gonzàlez-Costa, membre de l'Agrupació Teatral la Farsa, recull un premi darrere l'altre, entre teatre i poesia. Fa uns 15 dies, per exemple, va guanyar el IX Guillem d'Efak amb l'obra de teatre juvenil La caputxeta que escombrava l'escaleta. Per no parlar dels que ha rebut en poesia. Suposo que, com passa en molts casos, a la seva pròpia terra és poc profeta i els reconeixements li arriben de sud enllà.

L'home (un drama) és una obra sòbria i crua. Farcida de contingut, de paraules precises. Interpretada notablement a Gràcia, on destaquen Natàlia Bernat (Maria) i el joveníssim Ventura Vallès (Toni). Penso que, en la posada en escena, hi havia un abús dels moments sense acció ni diàleg, adormint el ritme de l'obra. Potser algun efecte sonor hi hauria ajudat. Bona representació, de totes maneres.

Al final de L'home (un drama) de dissabte 29, es va realitzar una taula rodona sobre els maltractaments, amb diverses persones relacionades amb el tema i la presència del mateix autor del text i el director de l'obra, Joan Guinart.

Foto: Quirze Grifell

Els bojos del bisturí

El Dr. Guillem Salgado és a punt de donar la conferència més important de la seva carrera. A mig assaig del discurs a la seva consulta, rep la visita inesperada de la infermera Melón amb qui va tenir una relació amorosa fa 18 anys, fruit de la qual va néixer l'Oriol. L'intent de voler-ho amagar desencadena un seguit de mentides on tothom s'hi veu embolicat. Un vodevil amb tres portes que s'obren i es tanquen, molts equívocs i aquell que sap només això però allò no ho sap i no pot dir allò altre.

Àngel Llàcer dirigeix Els bojos del bisturí, una adaptació de It runs in the family, de Ray Cooney, estrenada a Londres fa més de 40 anys. Vuit actors i una hora i mitja de durada al Teatre Condal del Paral.lel barceloní.

És una llàstima desaprofitar actors amb potencial còmic com David Verdaguer, per exemple, en aquest text tan anacrònic. Humor lleuger i suat, situacions impossibles estirades innecessàriament, esquetxos previsibles... Una obra escrita i dirigida per fer riure que no va aconseguir-ho ni una vegada en mi. No gasto aquest tipus d'humor. Només alguna de les interpretacions em va arrencar algun somriure.

Ja coneixia alguna cosa de Ray Cooney i no m'havia agradat. Se li han acabat les oportunitats. Mala elecció per a un dimecres al vespre. M'he d'informar molt millor sobre què vaig a veure.

1r Concurs de Cobles del Berguedà

Gairebé 50 músics tocaran dissabte 29 d'octubre a Berga al 1r Concurs de Cobles del Berguedà. A les 6 de la tarda començarà aquest concurs inèdit amb la presència de la Cobla Principal de Berga, la Cobla Pirineu, la Cobla Ciutat de Manresa i la Cobla de l'Escola Municipal de Berga. Cadascuna de les formacions musicals interpretarà tres sardanes de set tirades i concursarà per rebre el reconeixement del jurat tècnic i del públic assistent, que també podrà votar. L'actuació culminarà amb la interpretació conjunta de la sardana Berga, ciutat pubilla, de Francesc Mas Ros. 

L'acte és organitzat per Tres Branques sccl, amb la col.laboració de l'Associació de productors agroalimentaris del Berguedà, l'Ajuntament de Berga, el CFI Cercs-Berguedà, l'Associació Sardanista Cim d'Estela i el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).

La idea surt de la Competència de Cobles (CoCo) de Banyoles que s'organitza fa més de 10 anys per Sant Martirià. Al Pla de l'Estany, hi ha diverses competicions on hi participen les millors cobles del país (Selvatana, Principal de la Bisbal, Montgrins, Sant Jordi, Ciutat de Girona...) i es posa el punt i final amb la magnífica sardana Somni, de Manel Saderra i Puigferrer, interpretada per 4 cobles.

El 1r Concurs de Cobles del Berguedà aposta per un format d’audició i ballada de sardanes diferents, reunint 4 cobles que tenen arrels al Berguedà i fomentant-ne i difonent-ne la feina que fan per a la cultura popular i tradicional catalana. S'espera que aquest format generi un interès especial entre el públic. En aquest sentit, l’objectiu és que l’acte sigui capaç de satisfer els incondicionals de la cobla de sempre i que, a més, sigui capaç d’atraure nous públics. 

El debat sobre el futur la sardana és vigent des de fa anys arreu del país. No hi entraré ara. El que és evident és que el món de la cobla és ben viu al Berguedà. D'una comarca d'uns 40.000 habitants en sortirien músics per formar 7 o 8 o potser més cobles. Impensable en la majoria d'indrets del país! Alguns d'ells seran dissabte a la Plaça Viladomat disposats a demostrar aquest bon moment coblístic. Que udolin les canyes i trempin els metalls.

2h resistència en BTT - Avià

Hem fet 10 voltes al circuit de 3 km llargs. Ens hem quedat a les portes de poder començar la onzena. Avià Cop de Pedal ha organitzat aquesta tarda les 2 hores de resistència en BTT. Una competició per parelles que consisteix en donar les màximes voltes en un mateix circuit als voltants d'Avià. 

Una manera de fer esport molt explosiva, donant el màxim durant 8-15 minuts i descansant aquest mateix interval mentre l'altre pedala. 120 minuts de prova, hem fet 10 voltes, despeju la x = surt la volta a uns 12 minuts. Els que han guanyat han fet 14 (?) voltes i el nostre equip gintonic.cat ha quedat als 2/3 del total.

Ja sé que això de la BTT no és lu meu però tenia ganes de competició i volia tastar aquest tipus de prova. No me'n penedeixo però no hi tornaré. Tècnicament sóc força limitat en bicicleta de muntanya però m'he trobat bé de forma, a mesura que anava acumulant quilòmetres.

Dos caps de setmana consecutius competint a Avià. Si diumenge vinent organitzen la travessa al llac de Graugés completo aquest triatló particular.

Person of interest

Una de les sèries més esperades d'aquesta temporada. Es va estrenar a l'estat espanyol el 6 de octubre. Person of interest porta la signatura de JJ Abrams i Jonathan Nolan i té com a actors principals el gran Michael Emerson i James Caviezel. 

Gent anònima és investigada perquè pot estar involucrada en algun crim en un futur immediat. No investiga ni la policia, ni l'FBI, ni cap tipus d'equip especial sortit d'un organisme oficial. La persona encarregada d'aquesta vigilància és un tal Finch, a qui el govern li va encarregar la construcció d'una impressionant màquina que vigila, identifica i classifica tota la població en base al seu número de la seguretat social. I com classifica? Com a persones d'interès i persones de no-interès. La màquina té càmeres i micròfons per tot el món: carrers, parcs, cases... i busca persones involucrades en crims, com a víctimes, testimonis o autors. Caviziel és Reeves, exagent de la CIA que tothom dóna per mort. Reeves haurà d'evitar aquests crims.

Un argument una mica enravessat però la parella formada entre Ben Linus i el Cristu de La Pasión de Cristo pot donar molt joc i fer d'aquesta sèrie una sèrie d'interès. De moment, els primers capítols són entretinguts.

La idea no es nova del tot, però la forma en què se presenta resulta innovadora, amb capacitat per obrir el debat sobre la creixent vigilància tecnològica que ens envolta.

Volta la Maria 2011

Diumenge corrent al costat de casa. Territori conegut. És la tercera edició de la Volta la Maria, una cursa de muntanya amb 15,5 quilòmetres de recorregut i amb 650 metres de desnivell positiu. Organitzada per l’entitat Avià Cop de Pedal, és de duresa moderada.

Més de 200 corredors en una cursa que ha crescut molt els últims anys. Merescudament. S'han doblat els participants de la primera edició. La feina ben feta. I el nivell esportiu que hi havia avui era espectacular. Ha guanyat Just Sociats amb un temps de poc més d'una hora.
A més a més, la novetat d'aquest any ha estat la Mini Volta la Maria, diverses curses per categories on hi han participat gairebé 300 infants. Un encert. Avià tenia un aspecte envejable aquest matí de diumenge.

El meu peu? Amb gel ara mateix (mentre escric això). La fascitis plantar continua castigant-me. He estrenat les quartes plantilles en un any i mig. Si puc fer una sortideta com la d'avui de tant en tant, signo ara mateix.

A Ràdio Berga: Just Sociats i Alba Xandri guanyen la tercera Volta a la Maria d'Avià

Vimbodí vs. Praga

Dues representacions: dissabte 8 i diumenge 9 d’octubre de 2011. El Teatre Municipal de Berga ha presentat una molt bona entrada els dos dies. Un total de 650 espectadors. Un èxit, per sobre de les expectatives. Un èxit quantitatiu però també qualitatiu. La bona feina feta durant mesos s’ha vist sobre l’escenari. I tothom n’ha sortit molt content: actors i públic. Una bona dosi d’energia per continuar endavant.

Penso que amb El retaule del flautista, Mentiders i, ara, Vimbodí vs. Praga s’ha marcat un nivell molt meritori que ha d’esperonar a mantenir-lo i seguir millorant. Amb més de 50 anys d’història, com és natural, La Farsa ha tingut alts i baixos. Actualment, des de fa dos o tres anys, es travessa un moment dolç.

Reconec que la primera vegada que vaig llegir el text no em va acabar de convèncer i no el veia representat per La Farsa. Però la directora ho va veure claríssim i, gràcies a la seva insistència, el projecte va tirar endavant. Un encert. El text de Cristina Clemente és trist i alegre, tràgic i divertit, lleuger i profund a la vegada. Al final, m'ha captivat.

Tot esperant Vimbodí vs. Praga

El 27 de maig de 2011 es va fer el primer assaig-lectura amb els actors. I des d'algunes setmanes enrere que ja se'n coïa alguna, llegint aquí i allà i parlant amb l'un i amb l'altra. Gairebé mig any després, arriba l'estrena.

L'Angelina Vilella, la directora de l'obra que presentem, va anar a veure Vimbodí vs. Praga a la Sala Tallers del TNC a primers de 2011. Va pensar que era una obra molt adequada a les característiques de la La Farsa i així és com va començar a caminar el projecte. En un inici de 2011 intens per a l'entitat berguedana - amb Els Pastorets, Mentiders i Revisió anual (Mai no és tard) - l'activitat no cessava i després d'una obra en venia immediatament una altra.

Per a la festa major d’un dels barris més emblemàtics de Gràcia se celebra el concurs d’engalanar carrers. Dos grups articulats a l'entorn de dos líders es disputen el guardó principal. Aquest és el punt de partida de la història. Cristina Clemente (Barcelona, 1977) va estudiar a l’Institut del Teatre de Barcelona i a la Sala Beckett. En televisió ha treballat com a guionista a El cor de la ciutat i actualment és també guionista de La Riera.

Com va passar també amb El Retaule del Flautista (2008), al tractar-se d'una obra amb un ampli repartiment suposa una complicació afegida a l'hora de coordinar les agendes de tots els voluntaris que participen en el muntatge.
L'espectacle, d'1 hora i 45 minuts de durada sense mitja part, es podrà veure al Teatre Municipal de Berga. Molta merda als companys de La Farsa que seran davant del públic el 8 i el 9 d'octubre. Nits de cansament i tardes de migdiada dedicades a assajar, quan semblava que no ens en sortiríem, hores invertides i esforços suats es veuran recompensats quan Puff, el drac màgic que viu al fons del mar, surti a jugar a l'escenari.