Luftslottet som sprängdes (en suec) és l'últim llibre d'Stieg Larsson. Literalment es traduïria com El castell d'aire que va explotar però els que hi entenen l'han titulat com La reina al palau dels corrents d'aire.
Aquest és el tercer i últim volum de la trilogia de culte que ja ha seduït a milions de lectors arre del món. El desenllaç de Millenium. El final dels tres totxos de portades similars, títols difícils i lectura fàcil.
Després d'haver-me llegit Els homes que no estimaven les dones i La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina no em podia plantar, seria motiu de cesse. Havia de llegir sí o sí La reina al palau dels corrents d'aire.
El llibre comença amb un ritme trepidant des de la primera pàgina ja que continua directament on es va acabar el segon. Intrigues, acció, investigacions... en la línia dels anteriors. Si no ho és ja, la Lisbeth Salander es convertirà en un personatge de culte arreu del món. Larsson ha creat una icona estranya però atractiva, una heroïna víctima de la societat, rebel i obstinada. Un dels personatges més interessants que mai hagi llegit.
Per cert, molta gent es queixa de les faltes que hi ha en la versió catalana dels 3 llibres. Potser estic tan enganxat en la lectura que ni me n'adono.
Segur que els genis-intel.lectuals que aprecien la literatura en majúscules opinaran malament de la trilogia Millenium. I diran que és vulgar, ordinària, sense qualitat i blablabla. Doncs que els bombin. Els lectors normalets i limitadets que no pertanyem al seu estatge superior hem gaudit moltíssim amb els centenars i centenars de pàgines dels 3 volums. Llàstima que tot té un final.
1 comentari/s:
Ja estic!! Què faig?
Està bé... fragments que la lectura t'atrapa i no pots deixar de llegir i d'altres que t'adorms i t'avorreixes. Hi ha moments per a tot, és clar, en un varis centenars de pàgines!
En general, estic satisfet de la lectura de la trilogia però tampoc n'hi ha per tant.
Publica un comentari a l'entrada