Glee

Will Schuester, el professor d'spanish d'un institut americà, es converteix en el reponsable del Glee Club. Un grup d'inadaptats trobaran en la música una via d'evasió per a les seves frustracions. La història d'uns perdedors que tenen la oportunitat de convertir-se en veritables estrelles de la música.

Aparentment, Glee no sembla que hagi de ser gran cosa. La típica història del somni americà (tothom ho pot aconseguir qualsevol cosa si s'ho proposa): el quarterback i capità de l'equip de futbol, el gafapastes que s'endú totes les collejas, el director d'institut exigent i malcarat... personatges molt estereotipats i un argument força suat. Però el que en principi és una sèrie trivial per a adolescents té alguns components que la converteixen en bon producte d'entreteniment per a tota classe de públics. Bons guions, bon sentit de l'humor i excel.lents cançons.

Els números musicals de Glee són d'una alta qualitat. Diuen que té punts de contacte amb American Idol o les pel.lícules High School Musical. No ho sé, no n'he vist mai res. Sí que em recorda una mica a la sèrie dels 90 Salvados por la campana, pel seu humor satíric. Glee ha estat definit com un musical post-modern. En cada capítol hi apareixen clàssics de sempre però també cançons del moment (Amy Winehouse, Beyoncé, Lady Gaga...) portades al terreny del musical.

La sèrie es va començar a emetre per la Fox el setembre de 2009. El 2010 ja ha guanyat numerosos premis entre els quals destaquen el Globus d'Or a la Millor Sèrie - Comèdia o musical i el Premi del Sindicat d'Actors al Millor repartiment de televisió - Comèdia. I està nominada a 9 categories dels Premis Emmy, és a dir, que aviat serà protagonista a l'apartat de cultura i espectacles dels telenotícies.