El clàssic de Tenessee Williams sota la direcció de Mario Gas, al Teatre Tívoli. Una història sobre les diferències socials, la marginació, la necessitat de ser estimat. Williams, nascut el 1911 a Columbus (Mississippí), va estrenar el 1947 a Broadway Un tranvía llamado deseo. Quatre anys després, Elia Kazan la va portar al cinema, amb Vivien Leight i Marlon Brando com a protagonistes.L'espectacle, dins del Festival Grec, ha representat el retorn als escenaris d'Ariadna Gil (Stella Kowalski), que no feia teatre des de fa 13 anys. Juntament amb Vicky Peña (Blanche), Roberto Álamo (Stan) i Àlex Casanovas (Mitch) completen el quartet protagonista.
Fumen sense parar. Alguna denuncia per empaperar actors, productora, recinte i fer una mica de soroll? No fa pas gaire, van ser notícia L'hort dels cirerers i Hair, per exemple.
A mig estiu, no abunden les propostes teatrals a Barcelona. I menys, en català. Per un 28 de juliol no hi havia gaire tria. Obra massa llarga, ritme lent i pesat, algunes interpretacons sobreactuades. Em va agradar especialment Casanovas i, a Roberto Álamo, li van clavats els papers de tios durs i catxes. En general, n'esperava molt més. Molt carrincló tot plegat, a conjunt amb la decoració d'antes de l'interior del Tívoli.
A mig estiu, no abunden les propostes teatrals a Barcelona. I menys, en català. Per un 28 de juliol no hi havia gaire tria. Obra massa llarga, ritme lent i pesat, algunes interpretacons sobreactuades. Em va agradar especialment Casanovas i, a Roberto Álamo, li van clavats els papers de tios durs i catxes. En general, n'esperava molt més. Molt carrincló tot plegat, a conjunt amb la decoració d'antes de l'interior del Tívoli.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada