Que comenci la festa

Al bell cor de Roma, en l'immens parc de Vil·la Ada, l'especulador immobiliari Salvatore Chiatti organitza una festa fastuosa que vol ser l'esdeveniment social més gran de la història d'Itàlia. Hi són convidats tots els vips de la societat romana: actors, polítics, futbolistes, models, cantants... També hi assisteixen el famós escriptor Fabrizio Ciba, en plena crisi creativa, i les Bèsties d'Abbadon, una secta satànica al caire de l'extinció.
La festa acaba de manera molt sorprenent. Encara no sé si m'agrada com resol la història. Sí que sé que, en conjunt, he gaudit molt amb la lectura.
Niccolò Ammaniti (Roma, 1966) és l'autor d'aquesta comèdia, un autèntic antidepressiu. Costa molt que un llibre em faci riure i aquest ho ha aconseguit. Ja em va agradar molt l'anterior novel.la Com Déu mana, molt més crua que aquesta però amb el mateix sentit de l'humor fi i corrossiu.

En Mantos havia arribat a pocs metres de la cantant. Amb els braços creuats, la Larita mirava l'escenari una mica avorrida. Era menuda, però ben proporcionada. I semblava que no hi pintés res, allà al mig.
Un paio llargarut, amb barba negra i ulleres de sol, vestit amb una jaqueta de cuir ratada, botes de cowboy de pell de serp, uns texans bruts i una camisa de franel.la a quadres, se li havia enganxat i no parava de riure i de clavar-li colzades, com si es coneguessin de tota la vida. Però ella no semblava que es divertís gaire.