Bernard-Marie Koltès va escriure Roberto Zucco el 1988, una obra de teatre
inspirada en fets reals que relata la història d'un assassí en
sèrie italià, Roberto Succo, elevada a una dimensió mística i mesclada
amb la història d'una noia que arrossega a la perdició. L'obra va provocà un escàndol enorme en el seu moment.
Fa dues dècades, Lluís Pasqual va dirigir Eduard Fernández. Ara és Julio Manrique qui dirigeix Pablo Derqui. I set actors més que donen vida a diversos personatges d'un ambient fosc, desgraciats malvivint en la marginalitat. M'ha recordat a Com déu mana, d'Ammaniti. El personatge de Roberto Zucco és d'aquells que marquen tota una carrera teatral. Pablo Derqui està immens. M'ha agradat tornar a veure la Rosa Gàmiz i descobrir Maria Rodríguez, per exemple.
Dues hores sense mitja part. Escenografia original (tipus 13, Rue del Percebe) i unes cançons encertadíssimes per a cada ambient. El mòbil que sona en el moment menys oportú tampoc no hi ha faltat.
Mitja entrada al Romea. M'omple de ràbia contemplar com els assassins culturals que ens governen aconsegueixen buidar les butaques dels teatres.
Serà difícil que vegi alguna obra millor aquest 2013. El nivell és molt amunt.
Dues hores sense mitja part. Escenografia original (tipus 13, Rue del Percebe) i unes cançons encertadíssimes per a cada ambient. El mòbil que sona en el moment menys oportú tampoc no hi ha faltat.
Mitja entrada al Romea. M'omple de ràbia contemplar com els assassins culturals que ens governen aconsegueixen buidar les butaques dels teatres.
Serà difícil que vegi alguna obra millor aquest 2013. El nivell és molt amunt.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada