Contes d'onada i de tornada

Jordi Cussà (Berga, 1961) va debutar en la novel·la amb Cavalls salvatges (2000). Els seus antecedents són alguns contes, poesia i algunes obres de teatre. Amb Cavalls salvatges es va poder apreciar l’autèntica mesura del seu talent. Després van venir La serp (2001), L'Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel.la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007) i al 2009 arriba Contes d'anada i tornada. També com a poeta i dramaturg té una obra força extensa. La darrera obra de teatre és un particular homenatge a Samuel Beckett: Godot vas tard (2008)
Quan llegeixo Cussà tinc la sensació de tenir autèntica literatura davant meu, l'art de l'escriptura, l'estètica de les lletres. No són simples històries que van avançant i construint-se sinó que és quelcom bonic, amb un llenguatge elaborat. Nosésimexplico. Un gust per la lectura. I per aquests motius, paradoxalment, a voltes m'he sentit lluny dels seus llibres, tenint la sensació de no estar a l'alçada com a lector. Em vaig encallar amb La serp poc després de començar-lo. Massa enrabessat. Em van faltar poques pàgines per acabar Cavalls salvatges. Així i tot, podríem dir que me l'he llegit més que no me l'he llegit. Per altra banda, em va agradar moltíssim Clara i les ombres. Igual que Contes d'onada i de tornada. L'últim llibre el formen 14 contes que parlen d'amors, sentiments, aventures... De les marees existencials dels humans adults. Una mica de tot, vaja.

- Vols una cervesa, ninot? - va cantussejar. I després d'un silenci breu - Carai: spumante i tot. Què celebrem?

- Ho saps de sobres, què celebrem. No has vist les roses a la taula?
- Roses? Què són roses? - va replicar ella burleta, que s'havia fos per dins en veure que n'hi havia tres.
El titellaire li va fer un cadell de petó als llavis, dels que requereixen temps i escalfor per créixer, però després no se sap mai com acaben. Però la trapezista el va acabar obrint la nevera per agafar dues llaunes de cervesa. El titellaire va aprofitar el gest per abraçar-la d'esquena i emmotllar-li els palmells sobre els pits, petits i espessos com flams d'ou.
- Tens les mans fredes - va xiuxiuejar ella.

- I tu les tetes calentetes.