Cicle de muntanya i Barça

L’agrupació de entitats excursionistes de la comarca del Berguedà, CquiE (Centre Quitxalla Excursionista), CAG (Centre Alpí Gironella), i CEB (Club Esquí Berguedà), presenten la 27a edició del Cicle de Muntanya. Del 2 al 7 de març s'oferieix una setmana seguida de projeccions i xerrades al voltant del món de la muntanya, que es repartiran entre Puig-reig, Gironella i Berga.

En destaca la presència del reconegut alpinista navarrès Mikel Zabalza, col.laborador del programa de TVE Al filo de lo imposible, i l'ultrafondista Josef Ajram. Així i tot, el programa complet és interessant.

I tot això què té a veure amb el Barça? Doncs es veu que el Pep Guardiola va quedar impressionat al veure el reportatge que va emetre recentment Informe Robinson sobre el complicadíssim rescat d'Iñaki Ochoa de Olza, l'alpinista navarrès que va quedar atrapat a gairebé 8.000 m. Els fets van tenir lloc a l'Annapurna, el maig de 2008. El Pep ha agafat aquesta història com a exemple per transmetre al vestidor què ha de ser un equip.

Mikel Zabalza, que serà a Berga diumenge 7 de març, compta amb alguna aventura compartida amb Iñaki Ochoa de Olza. Serà interessant sentir-lo.

El reportatge (en tres parts):

Misfits

Uns joves problemàtics arriben al centre on han de complir els treballs comunitaris que se'ls han assignat. Durant una estranya tempesta elèctrica, els 5 protagonistes reben uns misteriosos poders. No és un inici gaire original però es dóna un altre enfocament diferent i ple d'humor del gènere dels superherois. El plantejament de 5 adolescents amb problemes socials i un tutor em recorda molt al musical Què de fa uns mesos al Teatre Coliseum de Barcelona. Però només el plantejament inicial.

Misfits és una sèrie britànica que es va començar a emetre el 12 de novembres de 2009 al canal de televisió E4. Fins ara només se n'ha fet una temporada de 6 capítols. Segons diuen, els protagonistes de Misfits comparteixen característiques amb els de la sèrie Skins, també d'E4. La sèrie és britànica i es nota molt. Si fos americana els protagonistes tindrien superforça, llançarien superrajos laser i estarien salvant el món. Però no.

E4 és un canal de televisió adreçat bàsicament a un públic jove. Per això va a buscar el seu públic allà on és: a Internet. Han llançat una forta campanya per Tumblr, Twitter, YouTube i Facebook, i ja s'estan plantjant un comic.

Cal destacar la selecció dels temes musicals que sonen. Acurada selecció que empasta perfectament amb el desenvolupament de l'acció. Fins i tot hi ha qui ha recollit totes les cançons en una llista d'Spotify.
A veure com arranca la 2a temporada. La 1a val molt la pena: desacomplexada, fresca i diferent. Jo hi he rigut força. No és una altra sèrie de superherois.

El 1r capítol:

Mitja Marató de Gavà 2010

Diumenge 21 de febrer. A les 9:30 del matí 2.300 atletes sortim de Gavà en direcció a Castelldefels. És la XV Mitja Marató Gavà-Castelldefels-Gavà. La venen com la mitja més plana de Catalunya. I és veritat: el desnivell és poquíssim, imperceptible. Voreja pràcticament tota l'estona la costa de Castelldefels amb arribada a la pista d'atletisme de la Bòbila a Gavà.

He tornat a fer el meu récord en els 21 km: 1:28:40, corrent el quilòmetre a una mitjana de 4:13. Veig gairebé impossible superar aquest temps. Més que satisfet. El 392è de la general. La prova l'ha guanyada amb molta superioritat Otmane Btaimi amb un temps d'1:05:37.

Pa negre

Pa negre (2003) és una obra a cavall del retrat autobiogràfic i de la ficció, situada als primers anys de la postguerra civil i és considerat el millor llibre en català dels últims anys, segons alguns crítics d'aquests que hi entenen tant.

He agafat el llibre en uns dies que em costa avançar però tinc la sensació d'estar davant d'una gran novel.la. En destaco la força del llenguatge, la recreació en les descripcions, en les dites catalanes, expressions… Després de llegir massa traduccions, ve de gust retrobar-me amb la riquesa de la nostra llengua. Pel que fa a la història, és escruixidora, culpidora, un retrat de la Catalunya rural de la postguerra.
Emili Teixidor (Roda de Ter, Osona 1934) n'és l'autor. L'escriptor, pedagog i periodista osonenc, company de generació i amic de Martí i Pol, al llarg de la seva trajectòria professional ha rebut molts premis literaris. En destaca la Creu de Sant Jordi que va rebre el 1992. A més, Teixidor és actualitat aquests dies ja que acaba de sortir a la llum la seva última novel.la Els convidats.
Aquest 2010 s'ha d'estrenar la pel.lícula Pa negre, dirigida per Agustí Villaronga i protagonitzada per alguns dels millors actors catalans com Sergi López, Eduard Fernández, Laia Marull, Marina Gatell i una llarga llista. Alguns extres i escenaris són berguedans.
Reportatge a TV3 sobre la pel.lícula.

Quan feia bon temps, des de Pasqua florida fins a principis de tardor, quan el bosc canviava de color, vivíem a les branques dels arbres.
Ens havíem enfilat a tots els arbres de l'hort dels fruiters, prou forts per aguantar-nos a tots tres i prou baixos perquè hi poguéssim pujar sense escala, però després de provar-los vam triar la prunera vella com a cau definitiu. La prunera o el pruner vell tenia l'enforcadura del tronc ampla, acollidora i fosca com el fons d'una perola, i les tres branques que hi naixien permetien d'instal.lar-nos-hi amb comoditat, repenjar l'esquena i repartir-nos l'espai amb precisió: tocava una branca per cadascú.

Arròs covat

Arròs covat és una sèrie d'animacio per adults creada per Juanjo Saez i produïda per Escándalo Films i Televisio de Catalunya.

Arròs covat explica la vida d’un noi (home?) que, amb trenta anys, veu que la seva vida no és tal i com voldria. Feina, rutina, relacions familiars i de parella són els ingredients bàsics dels primers capítols. El Xavi és reflexiu i intel·ligent, però un absolut incompetent sentimental. Fins i tot us podeu fer amics del Xavi Masdéu al Facebook. O potser ja no perquè ja en té 5.000. Però sí que us podeu agregar a la fanpage d'Arròs covat.
És una molt bona sèrie d'animació. Molt ben feta i molt divertida. Els capítols baixen bé. Són curtets (10-12 minuts) i és fàcil mirar-ne uns quants d'una tacada. No sé a quina tele els fan. Cada dia segueixo menys la tele. Miro el que vull i quan vull.
El primer capítol:

Mitja Marató de Granollers 2010

Per quart any consecutiu participo en la Mitja Marató de Granollers, la mitja marató més important del país. Sol i bona temperatura, organització impecable, gran ambient als carrers. El recorregut és agradable: 10 km de suau pujada fins a la Garriga i la segona part gairebé sempre pla i avall de tornada a Granollers. Més de 6000 inscrits. Les inscripcions es van tancar més de dos mesos enrere.

Les estrelles del 2010 han estat els kenyans Robert Kipkoech i Alex Kirui. També corria Chema Martínez, tercer en el moment que me l'he creuat (també a meta). La Mitja de Granollers sempre es caracteritza per portar grans estrelles de l'atletisme. En els últims anys hem corregut al costat de Gebrselassie, Baldini, Wanjiru, Marta Domínguez... Segons el previst, Robert Kipkoech s'ha imposat amb un temps de 1:02:02.
Personalment no puc estar més satisfet: 1:30:23 He igualat la meva millor marca en mitja marató i m'he trobat molt bé durant tota la cursa. He arribat amb 45 minuts al km 10 i, a la segona part, he apretat l'accelerador. Com a corredor aficionat que sóc, no ho puc fer gaire millor. Per baixar d'1:30 cal una planificació i uns hàbits rigorosos. Em sembla que no estic disposat a seguir-ho.

Lost. L'inici del final

Comença la sisena i última temporada de la que podria ser la millor sèrie de la història. Avui 2 de febrer, el primer capítol l'emetrà la cadena ABC als Estats Units; demà, a Digital+ en versió original i subitulat (i passant per caixa); i el dimarts 9 de febrer, a Cuatro. La cadena espanyola ha preparat un desplegament espectacular al voltant d'aquesta sèrie de culte.

Per si encara hi ha algun despistat, la història de Lost se centra en les vides d'un grup de supervivents d'un accident aeri, que van a parar a una illa aparentment deserta del sud de l'Oceà Pacífic, plena de misteris i anomalies. L'última temporada són 16 capítols en els quals s'han de resoldre les incògnites generades en les cinc primeres edicions.
Les tres primeres temporades són l'entreteniment més gran que hagi vist mai a la televisió. Em van atrapar per complet. L'episodi pilot i el capítol final de la tercera temporada, per exemple, ja estan considerats com uns dels millors de la història. Per a mi, la quarta i la cinquena temporada baixen una mica el nivell i el guió es torna més enrabessat encara. Espero que la sisena temporada de Lost no em decepcioni i em torni a fer vibrar des del sofà estant.

4 8 15 16 23 42