Ikusi mendizaleak

De lluny m'arriba una melodia que m'atrapa a l'instant. Havia quedat oblidada al fons d'un calaix i apareix així de sobte, sense avisar. Ikusi mendizaleak em porta bons records. La versió exquisida que repeteixo interiorment una i altra vegada, de fa hores, apareix a la pel.lícula El lobo, protagonitzada per Eduardo Noriega.

La veu fràgil i sensual de Mélanie Doutey sembla que s'hagi de trencar en qualsevol moment i n'haguem d'escombrar els bocins.

Diversos músics han versionat aquesta melodia popular basca. Oskorri, Leihotikan...

A continuació un intent de traducció amb les informacions més o menys fiables que es troben a Internet. No en tinc ni idea d'euskera.

Ikusi mendizaleak Mireu muntanyencs
baso eta zelaiak, els boscos i els prats,
mendi tontor gainera al cim de la muntanya
igo behar dugu. hem de pujar.
Ez nekeak, Sense cansament,
ez da bide txarra; sense mals camins;
gora gora, amunt, amunt
neska-mutilak /Euskalerria nois i noies / Euskalerria
Gu euskaldunak gara Som bascos
Euskal Herrikoak del País Basc

Hemen mendi tontorrean Aquí al cim de la muntanya
euskal lurren artean, en les terres basques
begiak zabaldurik, els ulls oberts,
bihotza erretan. el cor encès.
Hain ederra, És tan bonic
hain polita da ta, tan bell
gora gora, amunt, amunt
neska-mutilak /Euskalerria nois i noies / Euskalerria
Gu euskaldunak gara Som bascos
Euskal Herrikoak del País Basc

Carlit

La muntanya més alta dels Pirineus Orientals és el Carlit (2.921 m), una mica per sobre del Puigmal. L'entorn és una de les zones lacustres més importants de tota la serralada. El llac de les Bulloses és fomat per la retenció de les aigues que fa la presa que hi ha al costat del refugi. Va ser inaugurada el 1911 per fer electricitat. Entre el llac i el cim, hi ha una bona colla d'estanys naturals que ofereixen la possibilitat de fer un circuit agradable i fàcil des de la presa.

A la presa de les Bulloses hi arriba una carretera asfaltada (des de la Llacuna, abans dels Angles) però, a l'estiu, només hi pots accedir amb vehicle propi entre 7 de la tarda i 7 del matí. La resta d'hores, estàs obligat a agafar uns autobusos que surten regularment cada 10-15 minuts. 5 euros.
Dilluns 19 de juliol. Ens vam posar a caminar molt tard i, inicialment tenia la intenció de donar la volta als llacs i para de comptar. Però el Carlit era massa a prop i el dia era massa esplèndid. L'aproximació des de les Bulloses fins als peus de la muntanya és llarga i lenta. A l'últim quilòmetre és quan guanyes molt desnivell (uns 500 metres). L'ascenció és relativament senzilla, amb algun tram una mica tècnic de grimpada. Ja el puc treure de la llista de "cims per fer".
Per cert, no tinc clar si el Carlit pertany a l'Alta Cerdanya o al Capcir. Trobo informacions confuses. Algú ho pot aclarir definitivament?
Si us voleu informar més bé sobre l'excursió, feu una visita a Engarrista. El Marc ho explica molt millor que jo.

El ciclista

Tim Krabbé (Amsterdam, 1943) és periodista, novel.lista i també fou ciclista amateur. S'hi va posar tard però va tenir temps de conèixer aquest esport a fons i saber-ne expressar la bellesa i el sofriment en forma de novel.la.
El ciclista és la història d'una cursa per a aficionats disputada al sud de França: el Tour de Mount Aigoual. Amb estil directe, narra el desenvolupament de la cursa quilòmetre a quilòmetre i, mentre el Tim pedala, ens explica els seus inicis en el ciclisme, l'afany de superació, les amistats dins del pilot, els moments per atacar, les petites anècdotes, històries d'altres ciclistes. I el seu desig de guanyar.
En aquests dies de Tour, la lectura de El ciclista no podia ser més adequada. Hi encaixa perfectament. Demà pujant el Port de Palleres (2.001 m), recordaré algunes de les pàgines de Krabbé.

Lectura obligatòria per als amants del ciclisme i recomanada per als que no ho són.

- Un ciclista - dijo Anquetil - consta de dos partes: una persona y una bicicleta. La bicicleta es, sin duda, el medio del cual se sirve la persona para ir más rápido, pero su peso también supone un freno para su velocidad. Eso es especialmente importante en los momentos duros, y en las ascensiones sobre todo hay que procurar aligerar la bicicleta lo máximo posible. Una buena forma de conseguirlo es sacar la botella del portabidones.
De modo que, antes de cada subida, Anquetil trasladaba la botella de agua del portabidones al bolsillo trasero. No tenía vuelta de hoja.

Érem molts

Aquest cap de setmana han passat moltes coses. Molt per sobre de tot, hi ha la manifestació per a la plena sobirania més contundent que s''hagi fet mai, el crit independentista més gran de la història. El 10J ha de ser una data clau en el futur d'aquest país.

Sobre HootSuite

Noves eines i aplicacions apareixen a ritme trepidant a Internet. No t'ho atrapes. Això fotarà un pet. Des de fa uns quants mesos ja inverteixo molt més temps a Twitter que a Facebook. Sempre hi haurà una eina que superarà l'anterior. El 2.0 és imparable.
Des de fa algunes setmanes m'he enamorat. Hootsuite em permet agilitzar la feina i gestionar diferents perfils de Twitter i pàgines de Facebook al mateix temps. Entre moltes altres coses. Amb un cop d'ull veig tot el que m'interessa, explicat pels canals d'informació que jo he seleccionat. @gencat ha fet una guia d'ús molt interessant.
Sense haver d’instal·lar cap programa, ja que és un servei d’accés en línia, amb Hootsuite s'editen de forma fàcil i intuïtiva diferents comptes i perfils. Hootsuite és un entorn d’edició que ens estalvia de treballar directament sobre l’aplicació principal (Twitter, Facebook, Linkedin…) Tot en un.
Segur que d'aquí un temps ho superaran però, de moment, Hootsuite em manté informat molt eficientment.

Vol en parapent

Últimament m'ha agafat fort això de volar. La setmana passada, aprofitant dies de bons vents per fer parapent, vaig anar a fer un biplaça des de la Figuerassa. Ho tenia pendent des de feia massa temps. Ja ho puc esborrar de la llista de coses que he de fer.

El dia era encalitjat i hi havia força turbulències però va valdre la pena. Des de la Figuerassa fins a Avià, zona habitual d'entrenament a peu o en bici. En pla picat, es veu força diferent.

Si algú s'anima, que truqui l'August: 615 214 691 o visiti L'au parapent.

Se sabrà tot

Se sabrà tot se situa a Barcelona, l'any 2005. El periodista Dani Santana és nomenat director del diari Crònica. No tardarà a adonar- se que la veritat està emmanillada i que fer un diari és un joc d'equilibris que va més enllà de la lògica del poder i de la política. La ironia i el pessimisme sobre la independència dels mitjans són una constant.

Se sabrà tot, de Xavier Bosch (Barcelona, 1967) va guanyar el Premi Sant Jordi 2009 i va ser un dels llibres més venuts l'últim Sant Jordi. Bosch és un periodista amb una llarga trajectòria en el món de la televisió, ràdio i premsa. Actualment, presenta Àgora al Canal 33.

Està clar que la història és ficció però el dubte que em queda és fins a quin punt la narració està inspirada amb la realitat. Xavier Bosch va ser nomenat director de l'Avui el novembre de 2007 - en substitució de Vicent Sanchis - i va dimitir al cap d'un any. Molt similar al camí de Dani Santacana a Se sabrà tot.

Un dia et lleves i no et rentes les dents. I no passa res. Ningú no ho nota (i encara menys si, com el cas del Senza, notenia a qui fer-li un trist petó). Un altre dia et lleves i no t'afaites. Un dia et lleves i penses que ja et dutxaràs demà. Un dia et lleves i et vesteixes amb els calçotets d'ahir. O potser són els d'abans-d'ahir? No recordes quan vas posar l'última rentadora i la roba estesa fa tants dies que bada a sol i serena, que s'ha encartronat i ni tan sols tnes esma de plegar-la. (...) Un matí, sempre arriba aquest dia, hi ha un matí que ja no et lleves. I no tens força de voluntat ni per pujar al terrat a estendre la teva pena amb quatre agulles.