Un bon indicador per saber la qualitat d'una sèrie o pel.lícula és el portal filmaffinity. Normalment, no falla. També són molt interessants les classificacions o tops, amb uns filtres molt complets. En la classificació de les sèries de tots els temps guanya The Simpson clarament. En segona posició hi trobem The wire. Què és això de The wire?
The wire és una sèrie de televisió nordamericana. La història transcorre a Baltimore, Maryland. La sèrie va ser ideada, escrita i produïda pel periodista i escriptor de novel.la policíaca David Simon. The wire suma 60 episodis al llarg de 5 temporades. El primer episodi es va emetre el 2002. The wire intenta ser una visió realista de la vida de Baltimore, especialment se centra en el tràfic de drogues. Molts dels personatges (polítics, traficants, etc.) es basen en personatges reals de Baltimore i diversos actors secundaris són amateurs que interpreten els seus propis personatges.
Però què fa que The wire sigui tan diferent? Estem acostumats que, en les sèries de polis i lladres, els fets transcorrin de pressa. Els testimonis canten tot el que saben, les proves de balística estan fetes amb 10 minuts, els jutges dictaminen amb 10 minuts més i empresonen els dolents. Els guions de The wire no resumeixen l'acció sinó que busquen el detall, la realitat. Un sol cas pot durar una temporada sencera. No hi ha síntesis en la trama ni finals amb presses. És com una llarga pel.lícula de 13 hores de durada repartida en 12 capítols magnífics.
Vaig començar a veure la sèrie sense saber moltes de les coses que acabo d'escriure i no acaba de convèncer a primera vista. No és com Lost o 24 que veus un capítol i en vols veure 10 compulsivament. Crec que no s'ha de caure a la temptació d'abandonar a les primeres de canvi. Se li ha de donar una oportunitat per poder acabar de degustar aquest gran producte.
Però què fa que The wire sigui tan diferent? Estem acostumats que, en les sèries de polis i lladres, els fets transcorrin de pressa. Els testimonis canten tot el que saben, les proves de balística estan fetes amb 10 minuts, els jutges dictaminen amb 10 minuts més i empresonen els dolents. Els guions de The wire no resumeixen l'acció sinó que busquen el detall, la realitat. Un sol cas pot durar una temporada sencera. No hi ha síntesis en la trama ni finals amb presses. És com una llarga pel.lícula de 13 hores de durada repartida en 12 capítols magnífics.
Vaig començar a veure la sèrie sense saber moltes de les coses que acabo d'escriure i no acaba de convèncer a primera vista. No és com Lost o 24 que veus un capítol i en vols veure 10 compulsivament. Crec que no s'ha de caure a la temptació d'abandonar a les primeres de canvi. Se li ha de donar una oportunitat per poder acabar de degustar aquest gran producte.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada