IV Cursa Pedraforca-Saldes

Aquesta IV Cursa Pedraforca-Saldes no la vaig córrer. La vaig viure des d'altres punts de vista. La prova es va disputar el diumenge 28 de juny de 2009, amb sortida i arribada a la plaça de Saldes. Organitzada per l'Associació Esportiva Mountain Runners del Berguedà, la cursa va comptar amb uns 300 participants.

El recorregut de la prova, puntuable per la Copa Catalana de Curses d'Alta Muntanya, sortia de Saldes per passar pel refugi Lluís Estasen, pujant pel Coll del Verdet fins arribar al punt més alt, el Pollegó (2.498 metres). A partir d´aquest punt, en el quilòmetre 7 del recorregut, s'iniciava la baixada per la tartera fins arribar de nou a la població de Saldes. En total poc més de 13 quilòmetres però havent de superar molt desnivell.

La cursa la va guanyar Pere Aurell (Diedre) amb un temps d'1:42:04. El primer corredor berguedà va ser Pau Bartoló (1:51:36), en dotzena posició. En categoria femenina es va imposar l'avinyonenca Lourdes Aymerich (2:16:55).

Penso que qualsevol corredor (bici, asfalt, muntanya...) hauria d'haver provat, alguna vegada, tots els papers en una cursa. No tot és córrer i competir. També s'aprenen coses "fent" de públic i moltes més col.laborant en l'organització. Moltes actituds poc respectuoses i destructives segur que s'evitarien. No és que passés res en especial (lu de sempre...) però ho tenia al pap i ho volia deixar dit.

Californication

Una altra sèrie: Californication. Això de poder veure les sèries directament per Internet està molt bé. Vaig tastant ara l'una ara l'altra.

Californication és una sèrie de televisió d'EEUU, que combina drama i comèdia. Fou estrenada el 2007 pel canal de televisió Showtime. Hank Moody és un escriptor de Nova York traslladat a Los Angeles. Amb ell han viatjat la seva parella (Karen) i la seva filla (Becca) de 12 anys encara que no estan casats. Són a L.A. per seguir el rodatge de l'adaptació al cinema de la seva gran novel.la. Tot i ser un èxit, la pel.lícula s'ha convertit en una comèdia romàntica de la qual l'escriptor està indignat.

La sèrie se centra en l'evolució de Hank per superar la seva crisi creativa i personal. Per una banda, té molt talent però porta més de cinc anys sense escriure un sol llibre, i per l'altra, encara està enamorat de la seva ex. En Hank és feliç si pot beure, consumir una mica de droga o anar al llit amb alguna dona atractiva cada nit. La sèrie no es talla ni un pèl tractant el tema del sexe.

En Hank Moody és el David Duchovny, o sigui, en Mulder d'X-files. Quin pàjaru! Un degenerat que, tanmateix, cau bé. Un personatge molt interessant.
Els capítols són curtets, d'una mitja hora escassa, i baixen molt bé. M'he fet autèntics farts de riure amb alguns moments de la sèrie. Els primers capítols són molt divertits. No sé com evolucionaran.

Música i acció!

Comencen les colònies. Els escenaris ja estan a punt per rebre els actors.

1a Cursa del Pi

Avui diumenge 21 de juny, s'ha disputat la 1a Cursa del Pi, puntuable per la Copa Catalana de Curses d'Orientació. Organitzada pel Club Orientació Berguedà (COB) pels voltats del Pi de les Tres Branques (Castellar del Riu). M¡ha sorprès veure la gran feinada que hi ha al darrere de l'organització d'una cursa d'orientació. Suposa un gran desplegament logístic i de mitjans.

Avui m'he endinsat en un terreny totalment desconegut per a mi: les curses d'orientació. Tot un món. És molt diferent de les curses de muntanya que faig habitualment. En les curses d'orientació és tant o més important l'estratègia i l'interpretació del mapa que l'aspecte físic. Jo m'hi he introduït per primera vegada i crec que, en un principi, mareja una mica i costa d'entendre: mil categories, tres controls de sortida diferents, sistema de xips... Els participants no surten tots alhora, cadascú té la seva hora de sortida. Tots surten i arriben al s mateixos punts però els circuits són força diferents depenent de la categoria. La meva categoria era Iniciació-Adults. S'havien de trobar 13 fites (controls de pas) marcades amb valises enmig del bosc i amb l'ajuda d'un mapa. He trigat molt (14 minuts) a situar-me i a trobar la primera però a partir de llavors m'he sentit molt còmode. 3,8 quilòmetres en 49 minuts. Segon classificat de la meva categoria.

En la cursa hi han participat uns 400 corredors. Molt bon ambient a Els Roures, centre neuràlgic de l'esdeveniment. M'han quedat ganes de repetir.

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina

El Blomkvist i la Salander cavalquen de nou. Aquest llibre de títol llarg és la segona part de Els homes que no estimaven les dones. També de títol llarg. Llibres que formen part de la trilogia Millenium, supermegavendes del món mundial amb trilions de milions de milers de llibres venuts. Llàstima que l'Stieg Larsson ja no pot veure el gran èxit que està tenint arreu.

Que ho llegeixi tothom no vol dir que sigui molt bo. Ni tampoc que sigui dolent. Suposo que es podria analitzar la clau de l'èxit de moltes maneres. En la meva opinió, són llibres entretinguts, amb bons arguments i amb personatges interessants. Són totxos de centenars de pàgines però no fa mandra llegir-los.
En el segon dels tres llibres, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, la Lisbeth Salander torna a Suècia després d'un any sabàtic perduda pel món - amb una experiència interessant a l'illa de la Grenada- i en Michael Blomkvist i Millenium estan a punt de llançar un número especial dedicat a les xarxes de tràfic de prostitutes provinents de països de l'est. L'estudi aixecarà molta polseguera ja que esquitxa personalitats importants de la societat sueca. Als de Millenium els hi va la marxa. Ja tenim l'argument servit. La trama promet.
Una bona lectura d'estiu. Podeu començar pel primer, continuar pel segon o seguir pel tercer, que acaba de sortir. No ho han dit gaire enlloc.

Ella s'ho pensa

S'ha acabat una altra Patum. Uns dies fantàstics, com sempre. Ara ve allò de fer balanç, recordar i somriure. Em quedaria amb molts moments magnífics de la Patum. Un d'ells és la pujada pel Carrer Major en els passacarrers de dimecres i dissabte. Després dels tirabols a la Plaça Sant Joan, els músics comencen a tocar ininterrumpudament la peça "Ella s'ho pensa" fins arribar a la Plaça Sant Pere on es fan els últims tirabols i s'acaba el passacarrers.
Dimecres, la Cobla Pirineu és l'encarregada del passacarrers i de la pujada pel Carrer Major. Dissabte, la Cobla Ciutat de Berga repeteix la pujada. Concretament, l'"Ella s'ho pensa" de dissabte es va tocar 29 vegades i el recorregut des de la Plaça Sant Joan fins a la de Sant Pere va durar 26 minuts.
Les imatges són de la Cobla Pirineu, en el passacarrers de dimecres.

Ja s'hi val

Ha començat la Patum. Fins diumenge. Ja s'ha fet la passada de dimecres el migdia. D'aquí poques hores reviurem la gran pujada al Carrer Major amb l'"Ella s'ho pensa". Us en deixo un tros de la del 2008:

Cursa 3 comarques

Diumenge 7 de juny. Alpens. 20a edició de la Cursa de les 3 comarques. 26'5 km i 1050 m de desnivell acumulat positiu.
La sortida des de la Plaça Major es fa a 2/4 de 9 del matí. El recorregut comença envoltant Alpens pel sud i enfilant direcció nord-est. Camins, corriols i pistes. Els desnivells no són gaire pronunciats en els 10 primers quilòmetres. A partir d'aquí comença una suau però constant pujada cap a Sant Margarida i el Puigcornador. El recorregut passa molt a prop de les Llosses en aquest punt. Al km 21 hi ha una rampa que mata els que hi arriben més "tocats" i el final és tot baixada.
He fet un temps de 2 hores i 38 minuts. He tingut unes sensacions molt millors de les que em pensava. No havia entrenat gaire els últims dies. Però des del km.16, al Puigcornador (636 m), m'he trobat amb moltes forces i ho he aprofitat per avançar desenes de corredors. No ho entenc. De vegades el cos reacciona de manera inexplicable. Potser perquè he sortit a un ritme molt tranquil i m'he hidratat i alimentat a consciència en els avituallaments. No anava dopat. Això ho asseguro.
Ha estat un bon entrenament per aguantar bé tota la Patum.

El Concert de Patum en imatges

Dissabte 6 de juny es va celebrar a la Paça de Sant Pere de Berga, el Concert de Patum - Memorial Ricard Cuadra.
En la meva opinió, un concert preciós i original. Agraït d'escoltar i de tocar. M'agraden especialment la dansa russa i la salsa. I per sobre de totes, el rock'n'roll. No me'l puc treure del cap.
Ja hi ha les primeres imatges del concert d'ahir.

I del concert del dijous 4 de juny al CAT.

La Patum a Els matins

Dijous 4 de juny, la Patum visita TV3. Concretament al programa Els matins, liderat per Josep Cuní i Lídia Heredia. A partir de les 12 del migdia apareixen en directe una representació de la Banda del Memorial Ricard Cuadra i els responsables del projecte Sons de Patum. Estem atents.
I finalment, el vídeo: