Sota un cel de marbre

La princesa Jahanara, filla del sultà de l’Hindustan, explica a les seves nétes el seu origen veritable. Tota una vida de perills, amor i vexacions per les lluites familiars pel tron del Paó. Dara n’és l’hereu, però Aurangzeb és més fort i el cobeja des de menut. El Shah Jahan i la seua esposa Muntaz Mahal governen l’imperi amb saviesa. A la mort de l'esposa, l’emperador cau en una profunda depressió, però se sobreposa. En record de la seva esposa, mana construir el Taj Mahal.

John Shors ha passat gran part de la seva vida a l'estranger. Després de graduar-se el 1991 a la Universitat de Colorado (on va estudiar escriptura creativa) Shors va anar a viure a l'Àsia. El destí el va portar a Kyoto (Japó) on va treballar com a professor d'anglès durant tres anys. Amb la motxil.la a l'esquena va visitar deu països. Durant el seu viatge va escalar algunes muntanyes de l'Himàlaia i va estudiar dels monuments de l'Índia. Shors actualment viu a Boulder (Colorado) amb la seva dona i els seus dos fills.

Beneath a marble sky (títol original) és la magnífica recreació de l'ambient, l'art i l'esperit d'un món desaparegut. Odis entre germans, entre religions, batalles, lluites pel tron, elefants, espases i turbants. Sota el seu cel, sota un cel de marbre.

Tot i que és possible que el meu pare no sabés res de traïcions ni de gelosies, un dels seus fills sí que en sabia. Però no va ser fins quatre mesos més tard que vaig ser del tot conscient de la mena de sentiments que tenia Aurangzeb, i de la seva capacitat de traïció. Fins aleshores havia pogut intuir la seva hostilitat envers tots nosaltres: Aurangzeb feia tanta ostentació del seu disgust com de l'espasa que comença a dur penjada al costat. Un dia la víctima de la seva còlera podia ser Dara, l'endemà jo mateixa.

Tot esperant Patum

A poques hores de l'inici de tot, només hi ha al cap una cosa. Per fer un bon preparatori, repasso escrits cuinats mesos enrere, com el Que no toques avui? i el Que no toques avui? (II) O aquesta manera diferent de viure la festa, La Patum dels músics.

Així i tot, la millor manera d'esperar Patum és escoltant bona música. Si no sou una de les gairebé 1.000 persones que ja han vist el vídeo, us deixo el resum del memorable 14è Memorial Ricard Cuadra. Excel.lent. Per contraposició, a partir de demà dimecres, torna el so patumaire de sempre.

Ah, i bona Patum.

Llibert Fortuny i el Memorial Ricard Cuadra

Dijous 16 a Barcelona i dissabte 18 de juny a Berga arriba una nova edició - la catorzena - del Concert de Patum - Memorial Ricard Cuadra. El Memorial Ricard Cuadra és una associació sense ànim de lucre creada després de la mort, el 1997, de Ricard Cuadra amb l'objectiu de preservar i editar la seva obra i continuar la seva tasca d'investigació, dignificació i experimentació de i amb la música de la Patum. Aquesta tasca dóna fruits cada any en forma de concert, al qual participen, desinteressadament, més de 50 músics.

Són molts els que han aportat la seva música al Concert de Patum i han permès que cada any es presenti un producte musical de primer nivell. Albert Guinovart o la Companyia Elèctrica Dharma són els noms més coneguts. Cal destacar també la incansable tasca de creació i innovació dels directors musicals Sergi Cuenca i Robert Agustina .
L'edició del 2011 la protagonitza un dels millors saxofonistes del món. La majoria d'aficionats que fem el que podem a la Banda del Memorial mai no tornarem a tocar amb músics tan bons. A més a més, Gary Willis (professor a l'ESMUC) i David Gómez completen la formació i mantenen el llistó ben amunt.
Llibert Fortuny va néixer el 1977 a Las Palmas de Gran Canaria. Poc després va retornar a Catalunya d'on és originària la seva família. Als 7 anys va començar la seva relació amb la música estudiant solfeig, guitarra i piano. Als 11 començà a tocar el saxo, instrument que, al cap de poc temps, es convertiria en el seu inseparable company de viatge. Amb vincles familiars a Gósol, va començar a tocar la Patum d'adolescent a la Cobla Pirineu, introduït per Jaume Badrenas. Des de llavors, la seva relació amb aquesta cobla i la festa ha estat constant. És un dels músics més premiats en l'àmbit del jazz català als darrers anys. Ha actuat al festival Temporada Alta de Girona, al MOMA i a la sala Jazz Standard de Nova York, al Palau de la Música, s'ha encarregat de la direcció musical de La Marató de TV3, entre molts altres punts del seu extens currículum.

El Memorial Ricard Cuadra es vesteix de jazz. I al més alt nivell musical.

Berga-Rasos-Berga

No estava previst però ahir sopant em vaig acabar d'animar a tornar a fer la clàssica Berga-Rasos-Berga. Potser és la caminada-cursa que he fet més vegades (4?). No ho recordo. No sóc un malalt de les estadístiques.

La Berga-Rasos-Berga és una marxa no competitiva organitzada pel centenari Club Esquí Berguedà. Uns 250 participants han pres la sortida d'aquesta 13a edició de la marxa de 25 km. Tenint en compte que la setmana passada es va celebrar la Marató de Muntanya i la Cursa d'Alta Muntanya amb recorreguts molt similars, penso que el número de participants és molt destacable.

Personalment, he baixat de les 4 hores, em sembla. Vaig sense rellotge i no sé què ha passat amb el cronòmetre oficial. En fi, m'és igual. Ara escric això amb gel a la planta del meu peu. Demà ja m'ho trobaré. Xavi, vés fent.

Aquesta és la ruta del 2010. Amb un cop d'ull per sobre, diria que no hi ha hagut modificacions importants.

El misantrop

Sala Gran del TNC. Dimecres 8 de juny de 2011. Els pesos pesants del teatre català posen en escena una de les peces més brillants de Jean-Baptiste Poquelin (París 1622-1673), o sigui, és a dir i perquè ens entenguem, Molière. Jordi Boixaderas, Marta Marco, Jordi Bosch, Lluís Soler, Rosa Novell... sota la direcció de Georges Lavaudant. La versió traduïda de El misantrop és del mateix director del TNC. Sergi Belbel ha aconseguit una versió actualitzada passant del vers a la prosa i sense traïr en absolut a Molière. I amb un aire molt actual.
Sempre he tingut especial devoció per Marta Marco i, a l'estil misatrop, diria que un conegut em va dir que no sssuporta les esses sonores de la Novell i el seu posat de diva. Boixaderas, Bosch, Soler i els Martínez són unes bèsties.

La posada en escena és atemporal, no està situada en cap època concreta. Il.luminació molt destacable, maquillatges i pentinats espectaculars, escenografia aparentment inexistent però que acaba tenint un pes important dins del muntatge. Molts detalls i molt teatre en aquesta gran comèdia sobre la hipocresia humana.

Tweets protegits

En la configuració del compte, Twitter et dóna la possibilitat de protegir el que escrius de manera que només els seguidors que has acceptat - prèvia sol.licitud - puguin veure els teus tweets. Un 10% dels usuaris de Twitter opten per aquesta opció en la configuració.

Si protegeixes els teus tweets (poses el candau al teu compte) és perquè vols controlar qui llegeix el què escrius, aprovant els nous seguidors que t'hagin sol.licitat seguir-te. Llavors has de saber que:

- Els motors de cerca de Google, en principi, no troben el que escrius. Tot i que hi va haver un forat en la privacitat.

- Si qualsevol usuari fa una cerca dins de Twitter tampoc no apareixes en els resultats.

- Si t'inclouen en una llista pública (com la que hi ha al lateral dret d'aquest bloc) el que escrius no hi apareix.

- No té massa sentit que et retweetegin. Igualment només els seguidors que hagis acceptat veuran el RT.

- No té cap sentit que utilitzis hashtags (#elquesigui). No entra en els filtratges globals per etiqueta. Protegir els tweets i utilitzar hashtags és una enorme incoherència.

- Promocionar el teu perfil de Twitter a altres llocs d'internet (Facebook, blogs...) també és incoherent, entenent que només vols que uns quants et segueixin.

Personalment, penso que la filosofia de Twitter és precisament obrir-lo al món i no blindar-lo només a aquells qui tries. Per fer això, hi ha altres xarxes socials. Però no és la meva intenció convèncer ningú perquè cadascú utilitza Twitter com vol. No hi ha una manera correcta i una d'incorrecta. Tanmateix, hi ha certs comportaments que em sorprenen i sí que convindria una mica més de coherència i coneixement de l'eina, en alguns casos.