Mozart en jazz

Tot i que els mitjans de comunicació van obviar gairebé completament l'esdeveniment, divendres 22 de maig, pel Teatre Municipal de Berga, hi van passar dos dels millors intèrprets del país, dos músics immensos. Sovint, més reconeguts a fora que a casa nostra.

El pianista i compositor Manel Camp i el saxofonista Llibert Fortuny van presentar l'espectacle Mozart en jazz, a partir de la música de Mozart revisant part de la seva obra i portant-la al terreny jazzístic. La improvisació de Camp i Fortuny s'encreua amb la música del geni austríac. Les versions jazzístiques de Llibert Fortuny i Manel Camp van des de la famosa Marxa Turca, fins a la Petita Serenata Nocturna, passant per fragments de les òperes Les bodes de Figaro o La Flauta Màgica.
Manel Camp compta amb una llarga i reconeguda trajectòria professional i Llibert Fortuny, amb tota la força creativa, original i trencadora, ja és considerat el millor saxofonista de jazz a casa nostra, malgrat la seva joventut. Els alumnes de l'Escola Municipal de Música de Berga van poder assistir a una classe magistral la mateixa tarda just abans del concert al Teatre Municipal.
Les imatges corresponen al concert d'Arenys de Mar, el 25/04/09.

Copa, Lliga i Champions

Temporada històrica. Primer va caure la Copa a València, després la Lliga i avui la Champions a Roma.
Una mica de Verdi per celebrar-ho. Que entrin els campions.

I ara una mica de Händel. Zadock, the priest, la peça en la qual es basa l'himne de la Champions League.

12a Ruta de les colònies

La 12ª edició de la caminada-pedalada Ruta de les colònies, celebrada el diumenge 24 de maig, va aplegar uns 900 participants entre bicicletes i caminants. Des de Berga fins a l'Ametlla de Merola (31 km) passant per les diverses colònies que hi ha al riu Llobregat. També hi ha l'opció de retallar alguns quilòmetres sortint des de Gironella. L'esdeveniment és organitzat pel Consorci Parc Fluvial del Llobregat, que treballa per fomentar el desenvolupament econòmic i turístic del territori de les colònies tèxtils del Llobregat i preservar-ne el seu patrimoni natural, històric i cultural.

La sortida, davant de l'IES Guillem de Berguedà, des de les 7:30 a les 8:30. Avall cap a Pedret i el camí dels túnels fins a Cal Rosal. La Plana, l'Ametlla de Casserres i esmorzar a la Font del Balç. A partir de Gironella ja era territori desconegut per a mi. Així i tot, el camí no presenta grans dificultats i, havent superat alguns petits problemes amb el marcatge del recorregut, arribava molt d'hora a l'Ametlla de Merola. La prova és totalment popular, amb gent de totes les edats.
Només començar, baixant amb la bici cap a Pedret, anava avançant caminants a una velocitat prudent. Hi havia un grupet que portaven dos gossots, deslligats evidentment. Doncs encara no sé com n'he tingut un entre les rodes i cap a terra. Resultat: forta contusió amb ferida al genoll i meluc. N'estic molt fart dels gossos. Molt.

Cronoescalada a Queralt

El Club Triatló Berga i l’Ajuntament de Berga han organitzat aquest dissabte 23 de maig la segona Cronoescalada a Queralt. Es tracta d’una prova en bicicleta d’uns 7 quilòmetres, que l’any passat es va recuperar, després d’haver-se fet durant els anys 90.

A partir de les 4 de la tarda, cada minut pren la sortida un participant. El recorregut comença a la Plaça Viladomat de Berga i va fins al revolt dels Oms i la Cabana. Puja per les dures rampes de la Depuradora, Cal Nen i Sant Marc i segueix per la Font Negra i la carretera de Queralt fins l'aparcament.

La pujada m'ha anat molt bé, amb molt bones sensacions tenint en compte les poques vegades que agafo la bici. He pujat amb 26:33, vint-i-tants segons més que l'any anterior. Estic molt satisfet amb el meu temps però he quedat penúltim de la categoria sénior! L'any passat aquest temps estava del mig cap enrere. Això significa que el nivell ce la prova ha augmentat molt. Pretén ser popular però de gent "normal" n'hi participa poquíssima. I això quina solució té? No ho sé. La veritat és que m'he sentit una mica fora de lloc entre tanta pijeria: corredors vestits amb tots els complements, bicicletes que valien un pastón, alguns fins i tot escalfant amb rodillo!
Cada vegada la gent està més preparada. Molts corredors han fet temps de 19, 20 i 21 minuts. És una bogeria. Hi devia haver uns 50 participants sumant totes les categories. Jo preferiria que n'hi hagués 200 de no tan bons. És per reflexionar-hi. No sé si hi tornaré.

Memorial Ricard Cuadra 2009

El dissabte 6 de juny de 2009 es podrà tornar a escoltar una nova edició del Memorial Ricard Cuadra. El Concert de Patum ja s'ha convertit en tot un clàssic dins dels actes oficials de les festes de Corpus berguedanes. El Concert de Patum torna amb l'objectiu de dignificar la música de la festa i recordar qui va treballar tant per ella.

Qui no es pugui esperar al 6 de juny té una altra oportunitat el dijous 4 de juny al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), a Gràcia.
En el concert d'aquest any hi té un paper destacat l'acordió. En la primera part es podran escoltar diversos ritmes d'arreu del món amb la música patumaire com a font d'inspiració. La segona part, com ja és habitual, serà un salt de Patum complet però amb instrumentacions que no se solen sentir a la Plaça durant els dies de la festa.
Ricard Cuadra i Camprubí (1951-1997) fou un berguedà i català d'arrel. Músic, professor, director, compositor... ens va deixar en herència, entre moltes altres coses, el fet de rescatar de l'oblit músiques de la Patum reintroduint-les a la festa, tot i el risc de no agradar a tothom.
En el següent vídeo, es pot veure el Ricard dirigint la coral de l'Escola de Música de Berga, en motiu de la restauració de l'església romànica de Sant Quirze de Pedret. Era el 1995.

House

House és una sèrie de televisió nordamericana estrenada per la cadena FOX el 2004. El doctor House i el seu equip mèdic intenten trobar l'explicació als enigmàtics casos clínics que arriben al fictici Hospital Universitari Princeton-Plainsboro de New Jersey.

Suposo que a aquestes alçades ja tothom deu haver vist i revist algun capítol de House, la sèrie del metge malcarat. Doncs jo m''hi havia resistit fins fa pocs dies. I què? I què? Doncs que no n'hi havia per tant. M'he mirat mitja primera temporada i no sé si seguiré. Està bé però.

L'èxit de la sèrie crec que és gràcies únicament al protagonista. Tota la sèrie gira al voltant de Gregory House, un metge expert en diagnosi, un personatge misàntrop, egòlatra, amb elevades dosis de sarcasme i ironia. Tot i les seves característiques, crea simpatia en l'espectador. M'encanta la relació que té amb la jefa de l'hospital.
Però els capítols, de 40 minuts, segueixen sempre un patró repetitiu i se'm fan molt poc atractius. Als dos primers minuts es presenta el malalt que no sabem què té. Arriba a les mans del House que, juntament amb el seu equip (el negre, el tiu bo i la tia bona) analitzen els símptomes i intenten determinar què pateix. Comencen a enumerar malalties i medicaments de noms raríssims. No ho acaben de trobar. Enmig d'això, un parell de consultes (d'un minut cadascuna) amb actuacions genials del House. El malalt l'està a punt de palmar i al minut 34 el House veu una papallona que vola o una font que brolla o un cafè que es vessa i... tatxán! se li encén la bombeta: "Té un PVH amb principi de diopetitis. Administreu-li ampicilina, auperidol, taxidiodenalmin i tres dosis intravenoses de confidetron" El pacient es cura i posen una música final molt maca.
House és una sèrie que està molt bé per posar-la mentre fas altres coses.

Contes d'onada i de tornada

Jordi Cussà (Berga, 1961) va debutar en la novel·la amb Cavalls salvatges (2000). Els seus antecedents són alguns contes, poesia i algunes obres de teatre. Amb Cavalls salvatges es va poder apreciar l’autèntica mesura del seu talent. Després van venir La serp (2001), L'Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel.la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007) i al 2009 arriba Contes d'anada i tornada. També com a poeta i dramaturg té una obra força extensa. La darrera obra de teatre és un particular homenatge a Samuel Beckett: Godot vas tard (2008)
Quan llegeixo Cussà tinc la sensació de tenir autèntica literatura davant meu, l'art de l'escriptura, l'estètica de les lletres. No són simples històries que van avançant i construint-se sinó que és quelcom bonic, amb un llenguatge elaborat. Nosésimexplico. Un gust per la lectura. I per aquests motius, paradoxalment, a voltes m'he sentit lluny dels seus llibres, tenint la sensació de no estar a l'alçada com a lector. Em vaig encallar amb La serp poc després de començar-lo. Massa enrabessat. Em van faltar poques pàgines per acabar Cavalls salvatges. Així i tot, podríem dir que me l'he llegit més que no me l'he llegit. Per altra banda, em va agradar moltíssim Clara i les ombres. Igual que Contes d'onada i de tornada. L'últim llibre el formen 14 contes que parlen d'amors, sentiments, aventures... De les marees existencials dels humans adults. Una mica de tot, vaja.

- Vols una cervesa, ninot? - va cantussejar. I després d'un silenci breu - Carai: spumante i tot. Què celebrem?

- Ho saps de sobres, què celebrem. No has vist les roses a la taula?
- Roses? Què són roses? - va replicar ella burleta, que s'havia fos per dins en veure que n'hi havia tres.
El titellaire li va fer un cadell de petó als llavis, dels que requereixen temps i escalfor per créixer, però després no se sap mai com acaben. Però la trapezista el va acabar obrint la nevera per agafar dues llaunes de cervesa. El titellaire va aprofitar el gest per abraçar-la d'esquena i emmotllar-li els palmells sobre els pits, petits i espessos com flams d'ou.
- Tens les mans fredes - va xiuxiuejar ella.

- I tu les tetes calentetes.

Cursa d'Alta Muntanya de Berga

Diumenge 10 de maig. Passeig de la Indústria. 9 del matí. Comença la I Cursa d'Alta Muntanya de Berga, organitzada pels Mountain Runners del Berguedà. Un quart d'hora abans havien sortit les noies. 28,2 km de recorregut amb 2.147 metres de desnivell positiu.

Sortim encara amb una fina pluja que minva fins a desaparèixer. Pugem pel Lledó, Can Basté i drecera de Queralt. Un bon inici per entrar en calor. De Queralt a Espinalbet pel Camí dels Bons Homes (GR 107) i de l'església d'Espinalbet cap a Corbera. Coll de l'Oreller, l'Estany, Baga de les Nou Comes, Font de Cal Coix i Peguera. De Peguera enfilem l'infernal baga fins a dalt als Rasos. Duríssima. I amb clapes de neu. La Creu dels Rasos és molt bon lloc per recuperar forces. Ens espera la pujada a les Soques. Arribem a la Torre dels Enginyers i comencem un descens molt tècnic pel Roc d'Oró. En aquest tram, cada dues passes trobes algú de l'organització que t'adverteix del perill. Des del Coll d'Estela fins a Tagast i avall. Passem per la casa ensorrada de Cal Déu. Repetim Corbera i Coll de l'Oreller però aquest cop pugem fins a les antenes de la Figuerassa per iniciar un ràpid descens pel dret fins als Mercadals, on hi ha l'avituallament amb més animació de tota la cursa. D'aquest punt fins a Berga ja hi arribes com pots.
La cursa l'ha guanyada Xavier Espiña amb 3:11:54. Personalment, estic molt satisfet. He acabat la segona part de la cursa avançant gent. De menys a més. Finalment, he arribat amb 4 hores 19 minuts.
Crec que ni els mateixos organitzadors pensaven que la cursa fós tan dura ja que havien previst l'arribada del primer corredor a les 11:45 i ha arribat gairebé mitja hora més tard.
Com a fi de festa per recuperar forces, un massatge a les cames castigades i un dinar a la gran carpa muntada a l'inici del Passeig de la Indústria.

Band of brothers

Band of brothers, traduïda com Hermanos de sangre, és una sèrie de televisió (2001) co-produïda per Steven Spielberg i Tom Hanks. Narra les històries de la companyia Easy, un batalló de l'Exèrcit dels Estats Units que va lluitar a Europa durant la II Guerra Mundial. La història es basa en la novel.la del mateix nom d'Stephen E. Ambrose, en els testimonis des supervivents, records de periodistes i cartes dels soldats. La companyia Easy era l'èlit de l'exèrcit i va acabar esdevenint una llegenda.
Són 10 episodis - dirigits per 10 directors diferents - d'una hora aproximada de durada cadascun. Tots els personatges de la minisèrie estan basats en personatges reals, alguns d'ells apareixen en el pròleg de cada episodi explicant les seves experiències.
Al cinema bèl.lic hi trobem grans pel.lícules. Apocalyse Now, Platoon, El cazador, La chaqueta metálica, La delgada línea roja, Salvar al soldado Ryan o les més noves del Clint Eastwood Cartas desde Iwo Jima i Banderas de nuestros padres. Si t'agraden totes aquestes, Band of brothers t'agradarà però multiplicat per 10. És com una llarga i meravellosa pel.lícula de 705 minuts.
Els creadors de Band of brothers estan preparant The Pacific, una altra superproducció del gènere bèl.lic però amb l'acció situada a les batalles del Pacífic. No hi ha data d'estrena però possiblement serà durant el 2009.

El primer capítol de Band of brothers:

Cursa de Sant Amand

Diumenge 3 de maig de 2009. 9 del matí. Ripoll. Es dóna la sortida de la Cursa dels Mossos d'Esquadra-Sant Amand, de 22,7 quilòmetres i un desnivell acumulat de 2.470 m. Anar fins el cim de Sant Amand (1.832 m) i tornar a Ripoll.
Ha estat un cursa dura però agraïda. El diumenge ha estat molt calurós i la despesa d'energia, important. Calia alimentar-se i hidratar-se més conscientment que mai. Gairebé 250 corredors hem pres la sortida. Al principi m'he ofegat molt però, a partir del primer avituallament al km 5, m'he refet. D'inici a fi he fet la cursa acompanyat, compenetrant els nostres ritmes. L'ambient final a l'arribada, a la plaça del monestir, era immillorable. Cola i pamtumàquet amb el solet escalfant de valent i les campanes de fons. Més gent de l'habitual amb vestuari del Barça.
La cursa l'ha guanyada Jordi Bes, amb 1 h 58 min. La meva posició ha estat la 133, amb 2 h 50 min. En fi, content perquè hem acabat la cursa amb bones sensacions. Em sembla que amb alguns minuts més que l'any anterior però l'estat de forma també és diferent. Haurà estat un molt bon entrenament per la Cursa d'Alta Muntanya de Berga de la setmana vinent. Satisfet d'haver acabat una altra dura cursa. A més, m'han donat una samarreta amb un escut dels Mossos d'Esquadra xulíssim.