Èxit de la Moguda del Berguedà

Dissabte 25 d'abril, es va celebrar a Gironella la 19ena Moguda del Berguedà. Tot un èxit. Només al Local del Blat hi van entrar més de 1500 persones.

Els actes van començar a les 5 de la tarda amb l'actuació del grup d'animació infantil Koloraines. La Plaça de l'Estació de Gironella presentava molt bon aspecte. El públic familiar també va acompanyar els Percus dels Diables del Clot de l'Infern de Puig-reig (grata sorpresa!) i la Bauma dels Encantats, amb la Xaranga i un parell de nans, durant el passacarrers fins al Blat.

Els històrics Índex van encetar el concert a les 7 de la tarda. Cada mitja hora, un nou grup. I fins a 20 de diferents. Fins a quarts de 10 del vespre hi va haver força públic. Durant l'hora de sopar i el partit del Barça, l'assistència va baixar. Però a partir de les 12 hi va haver moltíssima gent fins al final. Es va anar amb tanta puntualitat que fins i tot l'horari anava una mica avançat del previst. Fet molt anormal.

El so era més que correcte i la qualitat dels grups em va sorprendre positivament. Et pot agradar o no l'estil, però els grups tocaven molt correctament. Grups d'estils, experiència i procedència ben diversa que van posar el seu granet de sorra perquè la Moguda reneixés amb força. 20 grups musicals més xaranga, percussió, animació infantil... i els que hi faltaven. El Berguedà és una comarca molt viva musicalment i la Moguda n'és un excel.lent exemple, entre tants altres.
Aquest projecte mereix continuïtat. Que els músics no parin de tocar!

Pagagnini

Durant el febrer de 2009 van ser al Teatre Romea de Barcelona i m'ho vaig perdre. M'he hagut de conformar en veure Pagagnini en DVD, des de casa.

Pagagnini és un espectacle que mescla música, teatre i humor. Reuneix la música clàssica, el virtuosisme d'Ara Malikian i l'humor i la bogeria de la productora Yllana. A través de la interpretació de quatre grans músics, repassa alguns dels moments de més nivell de la música clàssica, juntament amb altres estils més contemporanis com country, tangos, flamenc o la versió de With or without you, dels U2. El resultat és un divertit, enèrgic i sorprenent concert o obra teatral, segons com es miri. Per a tots els públics. Hi entengui o no en música, tothom té una estona de diversió assegurada.
Ara Malikian, nascut al Líban el 1968 i fill de família armènia, és un dels millors violinistes del món. És acompanyat a l'escenari per Fernando Clemente, Gartxot Ortiz i Eduardo Ortega. Tres violins i un violoncel. Interprets excel.lents i també bons actors.
El 31 de maig toquen-actuen a Blanes. Després ja comencen a voltar pel món.

Perdidos a Cuatro

Diumenge 26 d'abril a les 15.30 h comença l'any Perdidos a Cuatro. Per aquest primer dia, 6 episodis de cop, amb el mític episodi pilot. Durant 12 mesos es podran veure totes les temporades senceres. Les tres primeres es veuran els diumenges a la tarda i, a partir de la 4a, allò que se'n diu prime time. A més, la 6a i última temporada s'oferirà al mateix temps que als Estats Units. I el capítol final del final de tot de la sèrie - el 2010 - el faran al mateix temps a tot el món!
Lost explica l'aventura dels supervivents del vol Oceanic Airlines 815, que s'estavella en una illa del Pacífic durant el trajecte Sidney-Los Angeles. El que, en principi, semblava un paratge desert comença a ser l'escenari de fets inexplicables. Però tot passa per alguna raó.
Perdidos ja es va emetre temps enrere a TVE però ho van fer tan malament com van poder. Estic segur que Cuatro sabrà treure el màxim rendiment de la sèrie més apassionant de la història. Si encara sou de la part del món que no ha vist Perdidos, no deixeu passar aquesta oportunitat.

El vuit

Catherine Velis, aficionada a les matemàtiques i als escacs, treballa com a experta en informàtica per una auditoria a Nova York. L'empresa la destina a Algèria i de cop es veu atrapada sense voler en la recerca d'uns llegendaris escacs que van pertànyer a l'emperador Carlemany. Alexander Solarin, un mestre rus d'aquest joc, l'adverteix que corre un gran risc si s'entossudeix a trobar les peces, ja que tenen la clau d'una antiga fórmula lligada a l'alquímia, la maçoneria i els poders còsmics.

Dues històries s'expliquen paral.lelament, situades en 200 anys de separació: una durant la Revolució Francesa i l'altra al 1972. Els escacs de Montglane en són l'eix argumental comú.
El vuit està plantejat com una partida d'escacs a cavall entre la novel.la històrica, la novel.la fantàstica i la de misteri. L'argument enganxa i has de seguir llegint per desvetllar els enigmes que van apareixent.
El vuit és un totxo de llibre. 752 pàgines. Es necessiten unes quantes hores per devorar-lo completament. L'edició especial del 2008 - de butxaca, tapa dura i 9'95 € - inclou un apèndix que analitza la importància dels escacs a la novel·la. Si t'agraden els escacs - com és el meu cas - s'assaboreix millor la novel.la, tot i no ser condició indispensable.
El vuit té una continuació: El foc. El 29 de desembre 2008, amb una campanya de publicitat força potent, es posava oficialment a la venda el nou llibre de Katherine Neville. Vaig trobar més addient començar la història pel començament. Si tant m'atrapa continuaré amb El foc.
Katherine Neville va escriure El vuit fa 20 anys. Neville va néixer a Missouri el 1945. Ha treballat en el camp de la informàtica, els transports, l'energia, al Banc d'Amèrica, és fotògrafa comercial, pintora i model. Una persona polifacètica.

The wire

Un bon indicador per saber la qualitat d'una sèrie o pel.lícula és el portal filmaffinity. Normalment, no falla. També són molt interessants les classificacions o tops, amb uns filtres molt complets. En la classificació de les sèries de tots els temps guanya The Simpson clarament. En segona posició hi trobem The wire. Què és això de The wire?

The wire és una sèrie de televisió nordamericana. La història transcorre a Baltimore, Maryland. La sèrie va ser ideada, escrita i produïda pel periodista i escriptor de novel.la policíaca David Simon. The wire suma 60 episodis al llarg de 5 temporades. El primer episodi es va emetre el 2002. The wire intenta ser una visió realista de la vida de Baltimore, especialment se centra en el tràfic de drogues. Molts dels personatges (polítics, traficants, etc.) es basen en personatges reals de Baltimore i diversos actors secundaris són amateurs que interpreten els seus propis personatges.
Però què fa que The wire sigui tan diferent? Estem acostumats que, en les sèries de polis i lladres, els fets transcorrin de pressa. Els testimonis canten tot el que saben, les proves de balística estan fetes amb 10 minuts, els jutges dictaminen amb 10 minuts més i empresonen els dolents. Els guions de The wire no resumeixen l'acció sinó que busquen el detall, la realitat. Un sol cas pot durar una temporada sencera. No hi ha síntesis en la trama ni finals amb presses. És com una llarga pel.lícula de 13 hores de durada repartida en 12 capítols magnífics.
Vaig començar a veure la sèrie sense saber moltes de les coses que acabo d'escriure i no acaba de convèncer a primera vista. No és com Lost o 24 que veus un capítol i en vols veure 10 compulsivament. Crec que no s'ha de caure a la temptació d'abandonar a les primeres de canvi. Se li ha de donar una oportunitat per poder acabar de degustar aquest gran producte.

1r Cross de Berga

La previsió meteorològica no podia ser pitjor. Pintaven pluges abundants a tot el país. No sé on va ploure però a Berga fins i tot hi feia sol.

A les 16.30 h del dissabte 11 d'abril es va donar la sortida al 1r Cross de Berga. Havia de ser de gairebé 14 quilòmetres però el recorregut es va haver d'escurçar fins a poc més d'11 quilòmetres. Era la tercera prova de la IV Triangular de Curses del Baix Berguedà, després de les curses de Casserres i Gironella. La sortida i arribada d'aquest 1r Cross de Berga va ser el Càmping Berga Resort. Molta gent i molt ambient.
Poc més de 50 corredors vam prendre la sortida d'un recorregut amb força desnivell, pujades i baixades duríssimes. Transcorria per camins, pistes i corriols de la zona de Mas d'en Bosch, Casampons, Pedret i Cal Rosal. Alguns, coneguts. La cursa la va guanyar Pau Bartoló amb un temps de 54:25. Personalment estic satisfet amb el meu temps: 1:06:13.

Depèn de la lluna

Avui és lluna plena. Part del nostre calendari festiu depèn totalment del dia d'avui.

Es considera diumenge de Pasqua el diumenge següent a la primera lluna plena de primavera, o sigui, la primera a partir del 21 de març, inclòs. Des del 21 de març no hi havia hagut cap lluna plena fins avui. Per tant, diumenge 12 d'abril de 2009 és Pasqua.

Per fer els càlculs es pren el 20 de març com a data teòrica de l'equinocci de primavera (data que no sempre coincideix amb l'equinoci astronòmic). Aquests càlculs donen 35 dates possibles per la Pasqua, entre el 22 de març i el 25 d'abril.

A partir del diumenge de Pasqua es determinen altres festes mòbils en el cristianisme com el Carnestoltes o el Corpus.

El Carnestoltes se celebra la setmana abans que comenci la Quaresma. I la Quaresma s'inicia el Dimecres de Cendra, 40 dies abans del Diumenge de rams. Si no fallen els càlculs, dissabte de Carnestoltes pot ser entre l'1 de febrer i el 6 de març. Ni abans ni després.
Corpus també és una festa mòbil dins del calendari litúrgic i ve després de la Pentacosta (que significa "50"). Corpus se situa el següent dijous després del vuitè diumenge després de Pasqua. Per fer-ho fàcil, 60 dies després de Pasqua. Tots aquests càlculs tan confosos per acabar deduïnt que, com a molt d'hora, el dijous de Patum pot ser el 21 de maig i, com a molt tard, el 24 de juny. El 2011, el divendres de Patum serà Sant Joan, per exemple.

I tot això ho marca la lluna d'avui: la primera lluna plena de primavera.

La xuleta amb el calendari

Col.lecció de banderes

Eren gairebé totes en una caixa plegades i abandonades. Amb algun dit de pols. Només unes poques tenien la sort de lluïr públicament. Ara ja pengen totes.
Més de 60 banderes formen aquesta peculiar col.lecció familiar. Són banderes aonseguides al lloc d'origen per parents, amics i saludats. Concretament, 25 persones diferents hi han fet aportacions, de manera que cada bandera té una petita història al seu darrere, alguna ben curiosa. La més llarga fa 234 cm i la més petita 22x14. Però la millor mida és 100x70, aproximadament.
Posant ordre a la col.lecció m'he adonat que hi ha banderes de llocs exòtics com les Bahames i no hi ha ni la d'Andorra ni la de França. N'hi ha un parell de "repes". Si algú en fa col.lecció podem quedar per fer canvi de cromos.
La sala és gran. N'hi caben moltes més. Per tant, si ets en algun racó de món pensa amb la bandera!

Totes les banderes de la col.lecció:

...AnglaterraArgentinaÀustriaBahamesBarcelonaBavieraBrasilBretanyaBulgàriaCanadàCòrcegaCosta RicaCubaEgipteEl VaticàEscòciaEspanyaEstats UnitsEsteladaEtiòpiaGal.lesGran BretanyaGrèciaHolandaÍndiaIrlandaItàliaJamaicaLadakhMaltaMarrocMèxicNavarraNormandiaNova ZelandaPaís bascPalestinaPerúPolòniaPortugalPuerto RicoRomaniaSàharaSan MarinoSardenyaSavoiaSenegalSicíliaSuèciaTuníssiaTurquiaTxèquiaURSSBarça (futbol)Barça (futbol)DublinHolanda (futbol)PirataSiena (Palio)Grangers

1r Cross de Gironella

Aquest dissabte a la tarda s'ha disputat la segona prova de la IV Triangular de curses Baix Berguedà, el I Cross de Gironella. A dos quarts de 5 de la tarda s'ha donat la sortida a la Font del Balç. El recorregut era de 14,2 km i amb un desnivell positiu de 340 m, per tant una cursa ràpida.

Per diversos camins i corriols i acompanyats d'una fina pluja, enfilàvem els primers quilòmetres. El punt més alt era el Serrat dels Tres Hereus, al km.9. A partir d'aquí, es començava un ràpid descens fins a la Font del Balç. Les pluges de l'última setmana han fet que arribéssim amb els peus força enfangats.
El primer classificat, Albert Comellas (Club Atlètic Berga), ha arribat amb 59 minuts i 9 segons. Jo he arribat molt satisfet de la meva cursa. He pogut anar mantenint i augmentant el ritme en els últims quilòmetres fins a completar el recorregut amb 1:09:30.
La setmana vinent, dissabte de Setmana Santa, es disputa la tercera i última prova de la Triangular, un cross a Berga amb sortida i arribada al càmping Berga Resort.

El Mentalista

El Mentalista és una sèrie molt ben considerada per la crítica i per l'audiència. Ambientada en el món del crim, Patrick Jane (Simon Baker) és un consultor independent de la policia de Califòrnia. En el passat es feia passar per mèdium psíquic per guanyar-se la vida cosa que fa que la seva reputació trontolli. Era d'aquells suposats mentalistes que corren pels platons de televisió doblant culleres i endevinant dates de naixement. La seva eficàcia resolent crims és espectacular. Patrick Jane utilitza els seus dots d'observació, trucs i enganys per resoldre els casos. D'altra banda, també utilitza trucs per quedar-se amb el personal. És un "jetes". Les seves actuacions teatrals i la manca d'escrúpols treuen de polleguera la seva superior Teresa Lisbon (Robin Tunney), la Veronica Donovan de Prison Break.
A més d'anar resolent crims a cada capítol, al llarg de la trama Patrick Jane haurà de resoldre el cas més difícil de la seva vida: trobar qui va assessinar la seva dona i filla.
El Mentalista. Una sèrie que baixa bé. La temàtica (policies, crims, investigacions) no és gaire original però sí que ho és la manera com ho narren.